Saltar a continguts

Ass. Familiars de Represaliats pel Franquisme

Navegació

 
 

Menú principal

Diaris 2010/11/12/13/14

Imatge de complement
Familiars dels afusellats a la fossa de Girona insisteixen
Memòria històrica
Diari de Girona, el 29 de novembre de 2010

DIARI DE GIRONA, 29.11.10.

Memòria històrica

Familiars dels afusellats a la fossa de Girona insisteixen a exhumar els cossos.

El Memorial Democràtic declara «inviable» treure les restes del cementiri vell per motius tècnics i econòmics





GIRONA | S. BONET L'Aïda Lorenzo somia des de fa set dècades amb el dia en què podrà exhumar el cos del seu pare, enterrat a la fossa comuna del cementiri vell de Girona per "enterrar-lo amb dignitat d'una vegada per totes". Una voluntat que, de moment, sembla impossible. La direcció general de Memòria Democràtica acaba de declarar inviable l'exhumació dels cossos de la fossa de Girona per motius tècnics i econòmics. Una decisió que Lorenzo, presidenta de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, ja ha anunciat que recorrerà per via administrativa.

Lorenzo havia posat gran part de les seves esperances en la llei de fosses. Una normativa pionera a l'Estat espanyol que permet la possibilitat que els familiars dels enterrats en fosses comunes reclamin l'exhumació dels seus parents. No obstant això, el comitè d'experts -encarregat d'avaluar les peticions dels familiars i les associacions- ha descartat l'exhumació dels afusellats a Girona perquè considera "impossible" conèixer, amb les tècniques actuals, el lloc d'ubicació concret de les restes de cada persona enterrada i identificar els cossos que, segons apunta, "es troben en nombre incalculable enterrats en aquesta fossa comuna".

La notícia ha indignat els membres de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme que acusa el Memorial Democràtic d'humiliar-los. La secretària de l'entitat, Esther Llorenç, explica que van presentar la primera demanda d'exhumació el 29 de juliol de 2009. Llorenç lamenta que la Generalitat hagi tardat 15 mesos a contestar. "A la nostra entitat han arribat 150 peticions de familiars per exhumar els cossos dels seus parents. De moment no els hem enviat al Memorial perquè ho considerem absurd ja que han tardat més d'un any a respondre a només cinc peticions", afegeix. En total la Direcció General del Memorial Democràtic ha rebut tres peticions d'exhumació i dues de dignificació a la fossa de Girona.

Des de la Generalitat, s'argumenta que el procediment ha seguit els terminis previstos ja que el reglament de la llei de fosses no es va desenvolupar fins aquest estiu. Malgrat la negativa del Memorial de tirar endavant les exhumacions, l'Associació de Familiars no es rendeix i seguirà la seva lluita per què s'obri la fossa. "No és qüestió de diners. Estem disposats a pagar les exhumacions de la nostra butxaca", assegura Llorenç que calcula que el cost de cada procediment ronda els mil euros.

Campanya de protesta
Per aconseguir el seu objectiu, l'entitat ha presentat una petició a l'Ajuntament de Girona per tirar endavant les exhumacions. "De moment, no hem obtingut cap resposta", assegura Llorenç. Diari de Girona s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament de Girona per saber quin era l'estat d'aquesta sol•licitud. "Davant d'una petició d'aquestes, el que cal veure és la viabilitat real del que es demana", explica l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, qui afegeix que "amb les tècniques actuals, conèixer la ubicació exacta de les persones que hi ha enterrades a la fossa és impossible de saber".

El consistori destaca la feina feta en aquest espai "per dignificar-lo". Paral•lelament, l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme prepara una campanya de recollida de firmes per exigir que es compleixi la llei de fosses i puguin "recuperar les restes d'aquest ésser estimat i disposar-ne la destinació".

L'entitat, fundada el 2003 i reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, assegura que només vol "tancar ferides". "Més de setanta anys de lluita no són suficients?" es pregunta Aïda Lorenzo.

“És això dignificar un cementiri?”.El 10 de novembre passat, Girona va celebrar un acte per dignificar la fossa comuna al cementiri vell de Girona i també la senyalització de l’antiga presó provincial, situada a l’edifici del seminari diocesà. Un procediment que no satisfà l’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme que denuncia que s’han oblidat 14 noms.
“A més només han posat plaques en un costat de la fossa. Els de l’altre costat no tenen dret a tenir placa”, es pregunta la secretària de l’entitat, Esther Llorenç, qui afegeix: “És això dignificar un cementiri?”.
L’entitat lamenta l’estat en què es troba la fossa comuna de Girona i adverteix que continuaran reclamant l’exhumació dels cossos dels seus parents.



Diari de Girona

 

 
 
 
DIARI DE GIRONA, 29.11.10.
 
Memòria històrica
 
Familiars dels afusellats a la fossa de Girona insisteixen a exhumar els cossos.
 
El Memorial Democràtic declara «inviable» treure les restes del cementiri vell per motius tècnics i econòmics

 

 
 
 
 
 
 

GIRONA | S. BONET L'Aïda Lorenzo somia des de fa set dècades amb el dia en què podrà exhumar el cos del seu pare, enterrat a la fossa comuna del cementiri vell de Girona per "enterrar-lo amb dignitat d'una vegada per totes". Una voluntat que, de moment, sembla impossible. La direcció general de Memòria Democràtica acaba de declarar inviable l'exhumació dels cossos de la fossa de Girona per motius tècnics i econòmics. Una decisió que Lorenzo, presidenta de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, ja ha anunciat que recorrerà per via administrativa.

Lorenzo havia posat gran part de les seves esperances en la llei de fosses. Una normativa pionera a l'Estat espanyol que permet la possibilitat que els familiars dels enterrats en fosses comunes reclamin l'exhumació dels seus parents. No obstant això, el comitè d'experts -encarregat d'avaluar les peticions dels familiars i les associacions- ha descartat l'exhumació dels afusellats a Girona perquè considera "impossible" conèixer, amb les tècniques actuals, el lloc d'ubicació concret de les restes de cada persona enterrada i identificar els cossos que, segons apunta, "es troben en nombre incalculable enterrats en aquesta fossa comuna".

La notícia ha indignat els membres de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme que acusa el Memorial Democràtic d'humiliar-los. La secretària de l'entitat, Esther Llorenç, explica que van presentar la primera demanda d'exhumació el 29 de juliol de 2009. Llorenç lamenta que la Generalitat hagi tardat 15 mesos a contestar. "A la nostra entitat han arribat 150 peticions de familiars per exhumar els cossos dels seus parents. De moment no els hem enviat al Memorial perquè ho considerem absurd ja que han tardat més d'un any a respondre a només cinc peticions", afegeix. En total la Direcció General del Memorial Democràtic ha rebut tres peticions d'exhumació i dues de dignificació a la fossa de Girona.

 

Campanya de protesta.

Per aconseguir el seu objectiu, l'entitat ha presentat una petició a l'Ajuntament de Girona per tirar endavant les exhumacions. "De moment, no hem obtingut cap resposta", assegura Llorenç. Diari de Girona s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament de Girona per saber quin era l'estat d'aquesta sol·licitud. "Davant d'una petició d'aquestes, el que cal veure és la viabilitat real del que es demana", explica l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, qui afegeix que "amb les tècniques actuals, conèixer la ubicació exacta de les persones que hi ha enterrades a la fossa és impossible de saber".

El consistori destaca la feina feta en aquest espai "per dignificar-lo". Paral·lelament, l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme prepara una campanya de recollida de firmes per exigir que es compleixi la llei de fosses i puguin "recuperar les restes d'aquest ésser estimat i disposar-ne la destinació".

L'entitat, fundada el 2003 i reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, assegura que només vol "tancar ferides". "Més de setanta anys de lluita no són suficients?" es pregunta Aïda Lorenzo.
 
“És això dignificar un
cementiri?”.
 
El 10 de novembre passat, Girona va celebrar un acte per dignificar la fossa comuna al cementiri vell de Girona i també la senyalització de l’antiga presó provincial, situada a l’edifici del seminari diocesà. Un procediment que no satisfà l’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme que denuncia que s’han oblidat 14 noms.
 
“A més només han posat plaques en un costat de la fossa. Els de l’altre costat no tenen dret a tenir placa”, es pregunta la secretària de l’entitat, Esther Llorenç, qui afegeix: “És això dignificar un cementiri?”.
 
L’entitat lamenta l’estat en què es troba la fossa comuna de Girona i adverteix que continuaran reclamant l’exhumació dels cossos dels seus parents.
 
 
 


Des de la Generalitat, s'argumenta que el procediment ha seguit els terminis previstos ja que el reglament de la llei de fosses no es va desenvolupar fins aquest estiu. Malgrat la negativa del Memorial de tirar endavant les exhumacions, l'Associació de Familiars no es rendeix i seguirà la seva lluita per què s'obri la fossa. "No és qüestió de diners. Estem disposats a pagar les exhumacions de la nostra butxaca", assegura Llorenç que calcula que el cost de cada procediment ronda els mil euros.