Saltar a continguts

Ass. Familiars de Represaliats pel Franquisme

Navegació

 
 

Menú principal

Diaris 2010/11/12/13/14

Imatge de complement Ampliar imatge
El Punt - El 15 de setembre de 2010
Herois oblidats i amagats
Novè llibre d'Aïda Lorenzo i Esther Llorenç sobre els represaliats

El Punt - Dimecres, 15 de setembre del 2010
Girona
Cultura

Herois oblidats i amagats
Novè llibre d'Aïda Lorenzo i Esther Llorenç sobre els represaliats


Aïda Lorenzo Rosa (Figueres, 1937) i Esther Llorenç Rodríguez (Figueres, 1962) són mare i filla i, també, filla i néta, respectivament, d'un guàrdia civil republicà afusellat pels franquistes i enterrat en una fossa comuna del cementiri de Girona: una injustícia que les ha impulsat a crear i a dirigir l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2006, i a portar a terme una intensa investigació que, de moment, ha tingut com a resultat nou llibres, tots ells publicats per CCG Edicions, en els quals han tret a la llum centenars d'històries tràgiques com la del seu pare, amagades fins ara pel pes de la història i de l'oblit.
El seu novè llibre es titula Morir en el temps del franquisme i té com a protagonista destacat el polític figuerenc Josep Puig Pujades (1883-1949). Aquest home just, actiu, compromès i “profundament republicà” va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Figueres, comissari de la Generalitat a Girona i, com a parlamentari, va participar en l'elaboració de l'Estatut de Catalunya del 1931. També va ser un dels fundadors del periòdic Empordà Federal i, durant la guerra, va ser cònsol de la República a Perpinyà i a Lió. Va morir a l'exili i en la misèria. La Falange va expropiar la casa i la sastreria familiar (Puig París) i, segons Lorenzo i Llorenç, “alguna gent benestant de Figueres el va denunciar perquè no el deixessin tornar mai més a la ciutat”. L'Ajuntament de Figueres ha pogut recuperar en els últims anys part de la documentació personal de Josep Puig Pujades.
El llibre s'obre amb un pròleg de Francesc Canet, vicealcalde de Figueres i diputat al parlament espanyol per ERC, i recull en el primer capítol, juntament amb el de Puig Pujades, altres casos de represaliats de l'Alt i el Baix Empordà, com ara Josep Juanola Vilalta, Martí Verges Raban El Bufa, Leandre Malé Garcia, Antoni Iborra Ríos i José Vila Bou. També s'hi inclouen dues llistes de persones, veïnes o naturals de Figueres, que van ser afusellades a les tàpies del cementiri de Girona i al Camp de la Bota, respectivament.
Garrotxa i Ripollès
En el capítol dedicat a la Garrotxa es parla d'Àngel Blanch Sunyer Xerrapeta, Joan Vila Vilà i Joan Bosch Costa; en el del Ripollès, de Josep Mas Tió, Pau Augé Vilamitjana i Lluís Bori Orriols. També hi ha un capítol dedicat a diversos represaliats barcelonins i un altre sobre els guerrillers de la CNT, com ara el grup Talión.
Mentrestant, l'Associació de Represaliats pel Franquisme, que representa unes 750 famílies, continua lluitant i reclamant sense gaire fortuna l'atenció del Memorial Democràtic perquè s'obrin les fosses del cementiri de Girona, on hi ha les restes de 524 afusellats. “Continuarem treballant per obtenir l'anul•lació dels consells de guerra. Sobretot volem tancar ferides”, diuen mare i filla. Pels volts del 15 d'octubre preparen a Girona un homenatge al president Companys, en el 70è aniversari del seu assassinat.
Publicat a: El Punt Comarques Gironines 14-09-2010 Pàgina 39