Saltar a continguts

Ass. Familiars de Represaliats pel Franquisme

Navegació

 
 

Menú principal

Diaris 2009

Imatge de complement Link
El PUNT - 01.03.09. Dani Vilà.

70 anys dels primers consells de guerra
L'1 de març del 1939 Girona va ser l'escenari dels tres primers judicis, en què 11 acusats van ser condemnats a mort

Girona Només van caldre tres hores perquè l'1 de març del 1939 a Girona es fessin els primers consell de guerra, i 24 acusats van ser víctimes d'aquests judicis sumaríssims. En total, 24 acusats van ser jutjats en aquests consells de guerra, en què el jutge va ordenar la pena de mort per a 11 dels ciutadans que es van jutjar. Avui es commemoren els 70 anys d'aquells fets luctuosos i dolorosos per a moltes famílies gironines. Els familiars dels represaliats pel franquisme qualifiquen el dia d'avui de «trist aniversari», i reiteren la reivindicació que el govern espanyol anul·li els consells de guerra per aconseguir que les víctimes del franquisme «tinguin un reconeixement moral i jurídic». Els familiars també reclamen poder recuperar les despulles enterrades en fosses.

No havia passat ni un mes des que el 4 de febrer havien entrat les tropes franquistes a la ciutat de Girona, que l'engranatge de la repressió sistemàtica del règim franquista iniciava la seva implacable activitat. Els primers consells de guerra de les comarques gironines van ser l'1 de març del 1939, i es van fer al Palau de Justícia de Girona, a tocar de l'escalinata de la catedral. Els consells de guerra arribaven en compliment de la llei de responsabilitats polítiques, promulgada el 13 de febrer. En el text s'estipulava que «los castigos y reparaciones tendrán las dimensiones propias dentro del profundo sentir de la Revolución Nacional». Fins a 24 acusats de rebel·lió militar van ser jutjats en els consells de guerra en aquelles poques hores d'un dia com avui d'ara fa 70 anys. El fiscal va demanar la pena de mort per a 17 dels 24 acusats i, finalment, el jutge va condemnar a mort 11 d'aquests ciutadans. Una setmana més tard s'executarien els afusellaments.

Entre els condemnats hi havia Joan Lorenzo Alcalde, pare i avi d'Aïda Lorenzo i Ester Llorenç, presidenta i secretària de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme. Quan va morir Lorenzo, la seva filla Aïda només tenia 13 mesos. L'entitat no es mossega la llengua i la presidenta reivindica «valentia» al govern espanyol per anul·lar tots els consells de guerra. «Fa 70 anys que esperem, i crec que ens ho deuen a tots els familiars», garanteix Lorenzo. L'associació qualifica «d'inadmissible» que l'Estat no reconegui la «terrible repressió que van acompanyar els 40 anys de dictadura». Reconeixen que per a les 750 famílies que formen part de l'entitat el 70è aniversari d'aquells fets són de «trist record», i reiteren que fins que «no es reconeguin totes les víctimes no es pot dir que hi ha democràcia».

CONSELLS DE GUERRA
Primer consell de guerra

(9.30 hores del matí del dia 1 de març de 1939)

Llucià Vila Corominola, de 36 anys, solter, lampista, natural de Cassà i veí de Salt.

Jaume Costa Costa, de 33 anys, casat, mecànic, natural i veí de Salt.

Josep Masmitjà Guinó, de 31 anys, casat, mecànic i comerciant, natural de Begudà i veí de Salt (imatge de dalt).

Daniel Puig Fon, de 28 anys, casat, pagès, natural de Bonmatí i veí de Salt.

Josep Bardera Carreras, de 39 anys, casat, pagès, natural de Montfullà i veí de Salt.

Lluís Gelis Expósito, de 36 anys, casat industrial, natural de Freixenet i veí de Salt.

Josep Carreras Planella, de 45 anys, casat, peó metal·lúrgic i veí de Salt.

Joan Fabra Vicens, de 44 anys, casat, rellotger, natural de Sant Climent i veí de Girona.



Segon consell de guerra

(11 hores del matí del mateix dia 1 de març)

Rafael Serra Casadevall, de 39 anys, casat, ferrer, natural de Serinyà i veí de Bordils.

Marcel·lí Perich Expósito, de 34 anys, pagès casat i veí de Bordils.

Miquel Batet Sau, de 36 anys, casat, comerciant, natural de Culla i veí de Bordils.

Josep Aliu Maurici, de 31 anys, casat, guarnicioner, natural de Salt i veí de Bordils.

Lluís Julià Guich, de 43 anys, casat, flequer i veí de Bordils.

Escolàstica Vila Planes, de 28 anys, casada i veïna de Bordils.

Sebastià Sitjà Junyent, de 45 anys, casat, xofer, natural de Vilajuïga i veí de Girona.

Antoni Tixé Casú, de 32 anys, casat, transportista i veí de Bordils.



Tercer consell de guerra

(12.30 hores de l'1 de març)

Agustí Armengol Mateu, de 40 anys, casat, empleat i veí de Girona.

Francesc Giménez Gutiérrez, de 47 anys, casat, agutzil del jutjat de primera instància de Girona. Natural de Pontefría de Granada i veí de Girona.

Josep Díaz Guerra Calabuig, de 42 anys, casat, guàrdia civil, natural de Torrijos (Toledo) i veí de Girona.

Jacint Grau Batlle, de 41 anys, casat, guàrdia civil i veí de Girona (imatge de dalt).

Joan Lorenzo Alcalde, de 39 anys, casat, natural de la localitat de Florida de Liébana (Salamanca) i veí de Figueres (imatge de dalt).

Carles Rahola Llorens, de 58 anys, casat, intel·lectual, funcionari, natural de Cadaqués i veí de Girona (a la imatge).

Joan Gimbernat Padrosa, de 27 anys, casat, cambrer, natural de Cornellà del Ter i veí de Girona.

Josep Camps Nonell, casat, industrial, natural de Celrà i veí de Girona.

(El jutge va ordenar pena de mort per a 11 dels 24 acusats que en menys de tres hores van ser sotmesos a consell de guerra. Els van afusellar el dia 8).

«No eren judicis, tot estava decidit abans d'entrar»
Dani Vilà
Els consells de guerra són vistos com a judicis, però els familiars dels represaliats són conscients que «tot estava decidit abans d'entrar». Esther Llorenç no vacil·la gens quan afirma que «no es tractava de cap judici, era més un carnaval». Una prova d'aquest fet, la va patir el seu avi Joan Lorenzo. Un cop li van haver llegit els càrrecs contra la seva persona, el fiscal li va preguntar si tenia alguna cosa a al·legar contra les acusacions. «Sense deixar-lo respondre, el fiscal li va dir que no valia la pena», recorda Llorenç, que té clar que «tot estava decidit abans d'entrar». Ella mateixa relata el cop que va suposar per a la seva àvia rebre la notícia que havien afusellat Joan Lorenzo, sobretot per com li ho van dir.

El dia 8 de març l'àvia va decidir anar a veure el seu marit a la presó de Girona. Quan va demanar de veure Joan Lorenzo, la resposta del guàrdia civil de torn va ser: «Vostè és vídua de Joan Lorenzo.» Poques hores abans s'havia produït el primer afusellament al cementiri de Girona, i entre els morts hi havia Joan Lorenzo, un guàrdia civil que va jurar fidelitat a la República i que com recorden «possiblement li va disparar algú que ell coneixia». Ara la filla i la néta de Lorenzo lamenten encara més que els primers afusellaments del 8 de març es fessin sense ni haver avisat la família dels afectats.

Són especialment cruentes les cartes que s'han pogut recuperar dels condemnats a mort. Hores abans de l'afusellament, els condemnats eren conduïts al que s'anomenava «capella», on els militars llegien la sentència, podien confessar-se i escriure l'última carta a la família.

En la carta que va escriure, Lorenzo reitera en diversos fragments la seva innocència de tot allò que se l'acusa, i no amaga que en la seva detenció el van torturar i maltractar perquè acusés més gent. Sorprèn, en algun cas, la serenitat amb què els condemnats a mort s'acomiaden dels familiars, per bé que en d'altres es tracta de poques frases o de dibuixos que palesen la tensió del moment.

Imatge de complement
Diari de Girona - El 06.03.09.

70 anys del final de la guerra, 70 anys dels primers consells de guerra

L'Arxiu Històric de Girona i el Comarcal de l'Alt Empordà impulsen "Sumaríssim 1939 - 1945", una exposició dedicada als represaliats

QUAN HISTÒRIA I SOCIETAT CIVIL ES DONEN LA MÀEls documents i fotografies emmagatzemats en arxius no sembla que puguin despertar cap mena d'emoció. Però per a moltes persones, representen una part de la seva història, i de la dels seus familiars, que els ha estat negada. L'exposició que s'inaugura avui a Figueres posa sentiment a la documentació i recrea amb ella els duríssims primers anys de franquisme.

GIRONA | M. PALLARÈS
Hi ha noms il·lustres, com Carles Rahola. Hi ha veus que s'han alçat per recordar els seus familiars, com les de l'Associació de Represaliats del Franquisme. Però hi ha molts oblidats, hi ha molts anònims que van patir la cruesa del primer franquisme i que no han tingut cap homenatge individual. Des d'avui, una exposició els posa rostre, ni que sigui dins la col·lectivitat, i els acosta a la nostra realitat del segle XXI, aparentment tan llunyana d'aquelles fotografies en blanc i negre.
Es tracta de Sumaríssim 1939 - 1945. 70 anys dels primers consells de guerra a les comarques de Girona, que s'inaugura avui a la sala d'exposicions del Consell Comarcal de Figueres, però que portarà la veu dels represaliats al Museu de l'Exili de la Jonquera entre el maig i el juny, i a l'Arxiu Històric de Girona de finals de setembre a finals de novembre.
El president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Pere Vila, a la introducció del catàleg editat per acompanyar la mostra afirma: "Els anys passen, però la memòria perdura". I és que aquesta mostra, a més de contribuir a la recuperació de la memòria històrica, vol aportar en paraules de Vila "un conjunt de sentiments envers persones i famílies que van veure com els consells de guerra es convertien en una llosa que queia implacablement sobre ells, i sobre la qual ha planat un silenci gairebé total durant dècades".
La mostra presenta tot d'instantànies, recollides des dels arxius i també aportades per particulars, sobre aquells primers anys que van seguir a la Guerra Civil. A banda, també s'hi recull nombrosa documentació sobre aquells consells de guerra, sobre les presons de l'època i sobre la complicada vida diària dels gironins i gironines en un clima de postguerra ferotge.

A la recerca de la justícia
Aquesta mostra està impulsada pels dos arxius (l'Històric de Girona i el Comarcal de l'Alt Empordà), però no hauria estat possible sense la implicació del Museu Memorial de l'Exili i de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme.
L'entitat va néixer el 2003 a Figueres, quan un grup de persones van decidir "reconstruir el reconeixement moral" dels seus familiars, víctimes del franquisme. Actualment, l'entitat la conformen 754 famílies d'arreu de Catalunya i de l'estranger.
Actualment, l'associació està posant l'èmfasi en el restabliment de la memòria històrica dels primers anys del franquisme. Per això, s'estan centrant a aconseguir reproduir els expedients dels judicis sumaríssims dels empresonats i afusellats a Girona, així com l'aclariment de les causes que van dur a la depuració de nombrosos funcionaris. Amb iniciatives com la d'aquesta exposició que s'inaugura avui s'aporta una mica més de llum a aquella etapa fosca i s'esvaeixen fantasmes.

ROSTRES I ULLS QUE MIREN DES DEL RECORD. Imatges que testimonien la misèria i els patiments viscuts en aquells anys.Enterrament a la Bisbal d'Empordà.Pati de la presó de Figueres, el dia de La Mercè (cedida per la família Paronella). Visites esperant a la porta de la presó provincial de Girona a Salt, l'any 1944 (cedida per la família Alabau).Carles Rahola, afusellat el 15 de març de 1939.


Imatge de complement Link
Dissabte 07 de març de 2009 - L'Empordà

70 anys del final de la guerra, 70 anys dels primers consells de guerra

L'Arxiu Històric de Girona i el Comarcal de l'Alt Empordà impulsen "Sumaríssim 1939 - 1945", una exposició dedicada als represaliats


QUAN HISTÒRIA I SOCIETAT CIVIL ES DONEN LA MÀEls documents i fotografies emmagatzemats en arxius no sembla que puguin despertar cap mena d'emoció. Però per a moltes persones, representen una part de la seva història, i de la dels seus familiars, que els ha estat negada. L'exposició que s'inaugura avui a Figueres posa sentiment a la documentació i recrea amb ella els duríssims primers anys de franquisme.


GIRONA | M. PALLARÈS
Hi ha noms il·lustres, com Carles Rahola. Hi ha veus que s'han alçat per recordar els seus familiars, com les de l'Associació de Represaliats del Franquisme. Però hi ha molts oblidats, hi ha molts anònims que van patir la cruesa del primer franquisme i que no han tingut cap homenatge individual. Des d'avui, una exposició els posa rostre, ni que sigui dins la col·lectivitat, i els acosta a la nostra realitat del segle XXI, aparentment tan llunyana d'aquelles fotografies en blanc i negre.
Es tracta de Sumaríssim 1939 - 1945. 70 anys dels primers consells de guerra a les comarques de Girona, que s'inaugura avui a la sala d'exposicions del Consell Comarcal de Figueres, però que portarà la veu dels represaliats al Museu de l'Exili de la Jonquera entre el maig i el juny, i a l'Arxiu Històric de Girona de finals de setembre a finals de novembre.
El president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Pere Vila, a la introducció del catàleg editat per acompanyar la mostra afirma: "Els anys passen, però la memòria perdura". I és que aquesta mostra, a més de contribuir a la recuperació de la memòria històrica, vol aportar en paraules de Vila "un conjunt de sentiments envers persones i famílies que van veure com els consells de guerra es convertien en una llosa que queia implacablement sobre ells, i sobre la qual ha planat un silenci gairebé total durant dècades".
La mostra presenta tot d'instantànies, recollides des dels arxius i també aportades per particulars, sobre aquells primers anys que van seguir a la Guerra Civil. A banda, també s'hi recull nombrosa documentació sobre aquells consells de guerra, sobre les presons de l'època i sobre la complicada vida diària dels gironins i gironines en un clima de postguerra ferotge.

A la recerca de la justícia
Aquesta mostra està impulsada pels dos arxius (l'Històric de Girona i el Comarcal de l'Alt Empordà), però no hauria estat possible sense la implicació del Museu Memorial de l'Exili i de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme.
L'entitat va néixer el 2003 a Figueres, quan un grup de persones van decidir "reconstruir el reconeixement moral" dels seus familiars, víctimes del franquisme. Actualment, l'entitat la conformen 754 famílies d'arreu de Catalunya i de l'estranger.
Actualment, l'associació està posant l'èmfasi en el restabliment de la memòria històrica dels primers anys del franquisme. Per això, s'estan centrant a aconseguir reproduir els expedients dels judicis sumaríssims dels empresonats i afusellats a Girona, així com l'aclariment de les causes que van dur a la depuració de nombrosos funcionaris. Amb iniciatives com la d'aquesta exposició que s'inaugura avui s'aporta una mica més de llum a aquella etapa fosca i s'esvaeixen fantasmes.


ROSTRES I ULLS QUE MIREN DES DEL RECORD. Imatges que testimonien la misèria i els patiments viscuts en aquells anys.Enterrament a la Bisbal d'Empordà.Pati de la presó de Figueres, el dia de La Mercè (cedida per la família Paronella). Visites esperant a la porta de la presó provincial de Girona a Salt, l'any 1944 (cedida per la família Alabau).Carles Rahola, afusellat el 15 de març de 1939.


Imatge de complement
El punt 15 d'abril 2009

Dimecres, 15 d'abril del 2009 – EL PUNT
La memòria és cosa de tots
El Memorial Democràtic té des d'ahir un consell de participació integrat per vuitanta representants de l'àmbit cultural i associatiu de Catalunya

Els membres del Consell de Participació del Memorial Democràtic a l'escala gòtica de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. / Foto: A. PUIG.
La institució que treballa perquè es conegui la lluita per la democràcia a Catalunya, el Memorial Democràtic, va completar ahir la creació de tots els seus òrgans de govern amb la constitució d'un consell de participació. Es tracta d'un òrgan consultiu, integrat per 80 representants del món cultural i associatiu, que transmetrà al Memorial Democràtic les inquietuds de la societat catalana, alhora que participarà en la definició del programa d'activitats de la institució.
Els membres del consell de participació es van citar ahir –dia en què es commemorava el 78è aniversari de la proclamació de la II República– a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, on van dur a terme la primera reunió. L'historiador Paul Preston, els actors Carme Sansa i Jordi Dauder, els cantautors Quico Pi de la Serra i Guillermina Motta, i les escriptores Rosa Regàs i Gemma Lienas són alguns dels representants de l'àmbit de la cultura que formen part del consell de participació. «Homenatjar la memòria de les persones que van lluitar per la democràcia i revocar les sentències franquistes són algunes de les tasques que hem de dur a terme», explicava Lienas al pati gòtic de l'Acadèmia.
El consell de participació, a més d'aplegar persones del món de la cultura, reuneix una trentena d'entitats que es dediquen a la recuperació de la memòria històrica. L'agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó, L’associació de familiars de represaliats pel franquismo, l'associació catalana d'Expresos Polítics del Franquisme i l'Amical de Mauthausen en són algunes. «Encara hi ha llocs a Barcelona que cal dignificar», expressava ahir el president de l'associació d'Expresos Polítics Enric Pubill. «Al Camp de la Bota hi ha una placa commemorativa que diu ‘Homenatge als afusellats de la guerra civil', però en aquest indret es va afusellar més de 1.600 republicans quan la guerra ja havia acabat.»
Entitats civils i mitjans de comunicació, com ara la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, la Federació de Municipis, Comissions Obreres, l'Avenç i El Punt també formen part d'aquest consell de participació. Pluralitat i diversitat són en la base d'un òrgan que neix amb la voluntat clara de ser l'enllaç entre el Memorial i la societat catalana. En aquest sentit, el director de la institució, Miquel Caminal, va qualificar ahir el consell d'«àgora». I és que la memòria és cosa de tots.

Imatge de complement
L'Avui

Igual com el Consell de la Cultura, el Memorial Democràtic busca una seu pròpia i cèntrica a Barcelona, amb auditori i sala d'exposicions, per tenir més visibilitat
El Memorial busca seu
Foto de família dels membres del nou consell de participació del Memorial Democràtic ahir a la Reial Acadèmia de Bones Lletres
ACN
Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic, organisme dependent de la conselleria de Relacions Institucionals, va demanar ahir a la vuitantena de membres del nou Consell de Participació, en la reunió constitutiva d'aquest ens consultiu, suport per trobar una seu barcelonina cèntrica que doni visibilitat al Memorial, un edifici singular que disposi de sala d'exposicions i auditori.
No és l'únic organisme governamental que busca edifici: com a mínim estan en igual situació el flamant Consell de la Cultura i les Arts i l'Oficina Antifrau, a la qual a més li falta director. El bloqueig del finançament del govern català no ajuda gens a trobar casa a aquests nous organismes emblemàtics del segon tripartit, sobretot dels socis minoritaris: ERC amb l'Oficina Antifrau, ICV amb el Memorial i de nou ERC, tot i que en aquest cas el primer impuls va venir del PSC, amb el Consell de la Cultura.
El castell de Montjuïc, la presó Model, la Tèrmica del Besòs, el que havia estat seu policial a la Via Laietana o fins i tot un edifici de nova planta al Fòrum havien estat algunes de les opcions considerades pel Memorial, però cap ha prosperat. Els responsables del Memorial no tiren la tovallola i treballen amb la previsió de disposar dins del 2010 d'un edifici que els singularitzi i a través del qual puguin lluir i difondre a la capital la implantació territorial de centres de memòria, com ara els espais de les Terres de l'Ebre, el Museu de l'Exili de la Jonquera o la Presó-Museu de Sort, entre d'altres.
A part d'aquesta qüestió infraestructural, el Memorial va completar ahir la seva estructura institucional amb la posada en marxa del consell de participació, en el qual tenen veu les entitats que han lluitat per la memòria, des d'Amical Mauthausen a la Comissió de la Dignitat, associació de Familiars de represaliats pel franquisme, passant pels expresos del franquisme o els soldats de la Lleva del Biberó, i entitats com Òmnium, Unescocat, CCOO, UGT i un llarg etcètera. De les personalitats destaquen P. Preston, Jiménez Villarejo, R. Regàs, M. Oranich, F. Mascarell, M. Huerga, González Casanova, Joaquim Ferrer, Dolors Genovès, Pilar Aymerich, Francesc Abad, Jordi Dauder i Gemma Lienas, entre d'altres.
Caminal va demanar als membres que facin d'altaveu del Memorial i va insistir que un dels objectius serà aconseguir l'anul•lació dels consells de guerra del franquisme. Si aquest any el Memorial està dedicat a l'exili, el 2010 el tema serà la repressió. El conseller Joan Saura va cloure l'acte assegurant que el Memorial no busca vehicular "un relat històric únic".

Imatge de complement
ACN: Fosses comunes

REPORTATGE: Fosses comunes, dignificar la memòria

Marina López / Carolina Cubota / Héctor Marín / Xavier Alsinet // ACN // 20.04.2009 10.54 h Ref. 486298


Barcelona (ACN).- Dignificar fosses comunes amb més de 700 o més de 500 cadàvers. Aquest és l'objectiu d'algunes associacions del país que esperen l'entrada en vigor de la Llei de fosses comunes, en aquests moments en tramitació al Parlament, per poder començar un procés que fa dècades que esperen. L'ACN ha recollit el testimoni de familiars, que en molts casos no saben on són els seus parents desapareguts durant la Guerra Civil, i que ara demanen dignificar fosses com la de Tarragona o la de Girona. També hi ha ajuntaments que esperen poder començar a actuar amb la nova llei. Begues (Baix Llobregat) té una fossa amb tretze soldats i vol que la Generalitat hi actuï.

20.04.2009 10.54 h // Marina López / Carolina Cubota / Héctor Marín / Xavier Alsinet // ACN Ref. 486298

A Catalunya hi ha 179 fosses comunes, segons el mapa que va fer públic la Generalitat ara fa un any. I un cop l'anomenada llei de fosses sigui aprovada -previsiblement abans de l'estiu-, es marcaran uns paràmetres per poder actuar-hi. La llei també obrirà la porta a que la Generalitat faci recerca de persones desaparegudes, segons ha explicat l'assessora de la Direcció General de la Memòria Democràtica, Queralt Solé, que havia estat cap de la unitat de Desapareguts i Fosses Comunes de la Generalitat.

Solé ha assegurat que, tot i que 'pugui semblar per algú que en algun moment quedi curta', la llei cobreix un 'buit legal'. En tot cas, obrirà la porta a que institucions i particulars puguin dirigir-se al Govern per reclamar l'inici d'un procés. A hores d'ara, amb la llei encara pendent d'aprovació, el Govern ja ha rebut una desena de sol•licituds d'ajuntaments, i també d'alguns particulars, que demanen actuacions en fosses.

Tarragona: una fossa amb pany i forrellat

L'Associació de víctimes de la repressió franquista de Tarragona i l'Ajuntament de la ciutat treballen conjuntament per dignificar la segona fossa comuna de represaliats del franquisme més gran de Catalunya, després del fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc de Barcelona. La fossa concentra 771 víctimes enterrades sense identificar en un terreny de més de 900 metres quadrats descuidat, parcialment cobert per una illa de nínxols i tancat amb pany i forrellat amb una porta de ferro.

La presidenta de l'Associació, Montse Giné, recorda la 'sensació d'abandonament' quan acompanyava el seu pare a posar flors a la tomba del seu avi i havien de deixar-les en un lloc indeterminat, perquè no sabien on estava enterrat. A hores d'ara, encara no ho saben del cert, no hi ha cap làpida que identifiqui cap espai concret de la fossa. L'objectiu és arreglar l'espai, exposar el nom de les persones sepultades amb una placa conjunta i col•locar-hi una escultura commemorativa.

Per Giné, 'no estan enterrats, tenen un tros de terra al damunt'. 'Cal que la gent sàpiga que aquí hi ha 771 persones mortes a mans dels franquistes', assegura, al mateix que denuncia que fa cinc anys que intentin que s'actuï en una negociació 'dura' amb la gestora del cementiri, una fundació presidida per l'Arquebisbe de Tarragona on també hi participa l'Ajuntament. Amb la creació del Memorial Democràtic i la nova legislació, l'associació comença a veure la llum al final del túnel.

Els 520 de Girona

Els primers afusellats a la ciutat de Girona van ser un grup de deu republicans el 8 de març del 1939. Però els van seguir 510 més, tots ells enterrats a la fossa del cementiri de la ciutat. Quan afusellaven els republicans a una de les tàpies laterals del cementiri vell, els seguidors del règim franquista pujaven a un turonet que hi ha a les immediacions i aplaudien cada cop que un 'roig' queia mort a terra, segons recorden els familiars dels republicans. Els cadàvers se'ls enduen en uns carros i els dipositaven en una fossa comuna.

Entre el grup de primers afusellats hi havia Juan Lorenzo Alcalde, un guàrdia republicà de 39 anys. Setanta anys després, la seva filla, Aïda Lorenzo, ha creat l'Associació de familiars de Represaliats pel Franquisme, que lidera una lluita perquè s'obri la fossa de Girona i retornin els cossos als familiars perquè els hi puguin donar un 'enterrament digne'. Posteriorment, al lloc de la fossa hi volen un monument en memòria dels afusellats.

L'associació sosté que les 520 persones afusellades i enterrades al cementiri de Girona estan identificades i que se sap 'més o menys' on estan enterrades. 'El 39 va ser terrible, afusellaven persones en grups de 30 i 40', explica Lorenzo, que assegura que a finals d'any es van haver d'enterrar els morts a l'altre costat de la fossa perquè 'ja no hi cabien'. Lorenzo assegura que les ferides segueixen obertes i que no es tancaran mentre els seus familiars 'estiguin en aquelles fosses franquistes, feixistes'.

Després de la fossa de la ciutat, l'associació vol seguir amb les altres que estan documentades a les comarques gironines. I als familiars no els serveix d'excusa el cost que pot suposar tot el procés. 'Poden fer-ho mitjançant universitats per fer l'excavació i les proves d'ADN, ja portem setanta anys esperant'.

Begues, tretze soldats

Un cas diferent és el de la fossa de Begues, un municipi amb 5.500 persones empadronades. L'Ajuntament vol recuperar la memòria dels morts que va produir l'entrada de les tropes franquistes al municipi, el 23 de gener del 1939. Almenys tretze soldats van perdre la vida a l'hospital de sant ubicat a l'antic hotel San Rafael. 'No van ser identificats en el seu moment i van ser enterrats al cementiri en pèssimes condicions', explica l'alcalde, Ramon Gusch.

L'Ajuntament ha sol•licitat l'ajut de la Direcció General de la Memòria Democràtica per tal de culminar el procés d'identificació dels tretze homes. El consistori vol recuperar aquells fets a través de tota la documentació acumulada als arxius municipals. Les restes dels soldats van ser enterrades en una fossa que posteriorment, l'any 1989, es va millorar coincidint amb la remodelació del cementiri. Llavors s'hi va plantar un arbre -'l'arbre de la mort'-, i es va instal•lar una placa commemorativa.

L'objectiu de l'alcalde és clar: 'corroborar la memòria històrica que tenim' i certificar que els tretze soldats estan realment enterrats al cementiri de Begues. Un cop completada la investigació prèvia, el consistori engegarà un segon procés per dignificar l'espai. Però reclama el primer pas abans de fer el segon.

Segons l'alcalde, és improbable que els soldats fossin de Begues. 'Així ho indica la memòria oral i els documents al nostre poder. És possible que fossin ciutadans d'altres indrets de Catalunya o l'estat espanyol', conclou Guasch.

Recerca, dignificació i exhumació

Segons Queralt Solé, la futura llei de fosses obrirà tres possibilitats. D'una banda, la possibilitat que els particulars demanin a la Generalitat que faci recerca de familiars desapareguts. 'Molta gent no sap on està el seu familiar desaparegut, no van a l'administració demanant dignificar una fossa, sinó que es trobi una persona desapareguda', ha dit. Solé ha defensat la rellevància per a un familiar de trobar l'expedient militar o el certificat de naixement d'un familiar seu.

Les altres opcions són actuacions en fosses, ja sigui per dignificar-les o fer-ne una exhumació. Un comitè d'experts avaluarà cada pas per veure quina actuació és més idònia en cada cas. 'Cada fossa té la seva particularitat, és un món a part. N'hi ha dins dels cementiris, fosses on saps qui hi ha, altres no, altres només en part. Alguns familiars voldran obrir i altres no. Cada fossa tindrà el seu propi dinamisme', adverteix.

Imatge de complement
El Punt - 11 de maig de 2009

HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME. CEMENTIRI DE GIRONA.
RECLAMEN JUSTÍCIA PELS AFUSELLATS PEL FRANQUISME.

Uns 150 familiars de persones afusellades pel franquisme van reclamar ahir una vegada més a l’Ajuntament de Girona que dignifiqui la fossa comuna, l’obri i es puguin fer “enterraments dignes”. També es van mostrar molt crítics amb la llei de memòria històrica.

Imatge de complement
Diari de Girona - 11 de maig de 2009

Reclamen que es dignifiqui la fossa comuna del cementiri de Girona.

Uns 150 familiars d’afusellats pel franquisme homenatgen les víctimes.

Uns 150 familiars d’afusellats pel franquisme van reunir-se ahir al cementiri vell de Girona per homenatjar pares, avis, oncles i germans, les més de 520 víctimes que de 1939 a 1945 varen ser tirotejades a les tàpies laterals del recinte i posteriorment enterrades en una gran fossa comuna. L’emotiu acte va servir per reclamar una vegada més a l’Ajuntament que “dignifiqui” aquestes fosses, les obri i es retornin els cossos al familiars perquè els puguin donar un “enterrament digne”. Desprès, al lloc de la fossa hi volen un monument en memòria dels afusellats. “Jo crec que en ho mereixem”, va comentar la presidenta de l’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, Aïda Lorenzo. “Ja és hora que siguem víctimes de veritat, que ens reconeguin i que anul•lin els consells de guerra contra els nostres familiars”, va continuar Lorenzo, que es va mostrar molt crítica amb la llei de la memòria històrica. “Es pensen que si ens fan víctimes llavors ens hauran d’indemnitzar”, va lamentar la presidenta de l’AFRF. “Però no jo vull diners bruts de sang sinó que facin un monument amb tots els noms, amb homenatges i honors”, va assenyalar Lorenzo, filla de Juan Lorenzo Alcalde, de 39 anys, un dels primers afusellats al cementiri de Girona. L’associació sosté que les 520 persones afusellades i enterrades al cementiri de Girona estan identificades i que se sap “més o menys” on estan enterrades. Lorenzo assegura que les ferides segueixen obertes i que no es tancaran mentre els seus familiars “estiguin en aquelles fosses franquistes, feixistes”. “Creus que hi ha dret que al costat de la fossa amb les 524 persones enterrades hi hagi làpides amb frases com “Caballero de España” o “Caídos por Dios y por la patria ?”, va continuar Lorenzo. Ja que diuen que han fet una llei de la memòria històrica que ho treguin, que ho facin desaparèixer. És una indecència i una falta de respecte que això encara estigui aquí”, va criticar la presidenta de l’AFRF. La directora del memorial Democràtic, Maria Jesús Bono, va ser l’encarregada de tancar l’homenatge tot recordant que la coneguda com a llei de fosses també s’aplicarà al cementiri de Girona.

Imatge de complement
ACN - 10 de maig dde 2009

Els familiars dels afusellats pel franquisme reclamen que es dignifiqui la fossa comuna del cementiri vell de Girona

Girona (ACN).- Uns 150 familiars d'afusellats pel franquisme s'han aplegat aquest diumenge al cementiri vell de Girona per homenatjar a pares, avis, tiets i germans, les més de 520 víctimes que de 1939 a 1945 varen ser tirotejades a les tàpies laterals del recinte i posteriorment enterrades en una gran fossa comuna. L'emotiu acte ha servit per reclamar una vegada més a l'Ajuntament que 'dignifiqui' aquesta fossa, l'obri i es retornin els cossos als familiars perquè els hi puguin donar un 'enterrament digne'. Després, al lloc de la fossa hi volen un monument en memòria dels afusellats. 'Jo crec que ens ho mereixem', ha comentat la presidenta de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, Aïda Lorenzo.

'Ja és hora que siguem víctimes de veritat, que ens reconeguin i que anul•lin els consells de guerra contra els nostres familiars', ha continuat Lorenzo, que s'ha mostrat molt crítica amb la llei de la memòria històrica. 'No distingeix entre víctimes i botxins. Pensen que si ens fan víctimes llavors ens tindran d'indemnitzar', ha lamentat la presidenta de l'AFRF. 'Però jo no vull diners bruts de sang sinó que facin un monument amb tots els noms, amb homenatges i honors', ha assenyalat Lorenzo, filla de Juan Lorenzo Alcalde, de 39 anys, un dels primers afusellats al cementiri de Girona. 'No tenen prous diners a Espanya i el món per pagar totes aquestes vides', ha puntualitzat.

L'associació sosté que les 520 persones afusellades i enterrades al cementiri de Girona estan identificades i que se sap 'més o menys' on estan enterrades. 'El 39 va ser terrible, afusellaven persones en grups de 30 i 40', explica Lorenzo, que assegura que a finals d'any es van haver d'enterrar els morts a l'altre costat de la fossa perquè 'ja no hi cabien'. Lorenzo assegura que les ferides segueixen obertes i que no es tancaran mentre els seus familiars 'estiguin en aquelles fosses franquistes, feixistes'. 'Heu vist aquelles plaques, les heu filmat?', ha preguntat en veu alta la presidenta de l'AFRF.

'Tu creus que hi ha dret que al costat de la fossa amb les 524 persones enterrades hi hagi tombes i làpides amb frases com 'Caballero de España' o 'Caido por Dios y por la patria?', ha continuat Lorenzo. 'Ja que diuen que han fet una llei de la memòria històrica que ho treguin, que ho facin desaparèixer. És una indecència i
una falta de respecte que això encara estigui aquí', ha criticat la presidenta de l'AFRF, que ha agraït al diputat Francesc Canet i la tinenta d'alcalde Cristina Alsina la seva presència a un homenatge que s'ha tancat amb la interpretació del 'Cant dels Ocells' per part del violoncel•lista Carles Coll.

La directora del Memorial Democràtic, Maria Jesús Bono, ha estat l'encarregada de tancar l'homenatge tot recordant que la coneguda com a llei de fosses també s'aplicarà al cementiri de Girona. 'Cal reconèixer que l'Ajuntament de Girona va ser un dels primers a intervenir i senyalitzar la fossa comuna d'afusellats republicans del cementiri vell però amb això no n'hi ha prou', ha reconegut Bono. 'Avui ens toca anar més enllà del que es va fer als anys 80 i per això dignificarem, senyalitzarem i explicarem aquesta fossa comuna i la d'altres cementiris de Tarragona, Barcelona i Lleida', ha continuat la directora del Memorial Democràtic, que considera que aquest és un acte 'de justícia, de memòria i d'educació en els valors de la llibertat, la democràcia i els drets humans'.


Imatge de complement
El 22 de maig de 2009 - El Punt

Un tren especial entre Barcelona i Portbou portarà dissabte antics exiliats a reviure l'èxode del 1939
El Memorial Democràtic organitza un acte d'homenatge al coll dels Belitres
22/05/09 02:00 - Girona

Un tren especial sortirà de l'Estació de França de Barcelona en direcció a Portbou dissabte a primera hora del matí amb un passatge especial: polítics actuals, representants d'entitats i associacions de recuperació de la memòria història i, sobretot, un grapat de persones que ara fa setanta anys van travessar la frontera pel portbouenc coll dels Belitres fugint de la barbàrie franquista. En aquest punt s'inaugurarà una exposició permanent de fotografies sobre l'èxode republicà.
El tren, organitzat pel Memorial Democràtic, portarà a Portbou unes 260 persones, però l'acte s'espera que sigui multitudinari amb gent arribada per altres mitjans. A les 11 està previst que tots els assistents, des de l'estació, refacin a peu (també hi haurà servei d'autobús) el costerut trajecte de tres quilòmetres que separa el poble del coll dels Belitres. Entre Barcelona i Portbou, el comboi s'aturarà només a Girona, on pujaran el conseller d'Interior, Joan Saura, i altres autoritats. Entre els expedicionaris hi haurà noms que, tot i no ser coneguts, són els dels autèntics protagonistes de la jornada, com Benita Moreno, Amadeo Gracia, Josep Prats, Montserrat Julio o Josefina Piquet. Tots van haver d'exiliar-se, alguns quan encara eren uns nens.
Segons el secretari general del Departament d'Interior, Joan Boada, l'espai commemoratiu que s'inaugurarà al coll dels Belitres pretén ser «un record viu per a totes les generacions».
L'alberg Benjamin
L'alcalde de Portbou, Antoni Vega, va destacar que la creació d'aquest espai memorial «integra el municipi en un circuit transfronterer de recuperació de la memòria europea, amb poblacions com Banyuls, Elna, la Jonquera o Ribesaltes». Vega també va destacar que el projecte de l'alberg Walter Benjamin, adreçat tant a estudiosos d'aquest intel•lectual jueu que va morir al poble com a refugiats de tot el món en estades periòdiques, està pendent de la concessió de les subvencions europees.
Exposició al Mume
En el marc de la recuperació de la memòria històrica, el Museu Memorial de l'Exili (Mume) de la Jonquera obre avui l'exposició temporal Sumaríssim 1939-1954. 70 anys dels primers consells de guerra a les comarques gironines. organitzada amb l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme ,l'Arxiu Històric de Girona, l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, amb la col•laboració del Consell de l'Alt Empordà i l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme. La mostra es pot visitar fins al 28 de juny.
Símbols franquistes
dani vilà
L'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme ha enviat una carta a l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, reclamant al consistori que retiri les plaques franquistes que hi ha al cementiri de la ciutat en compliment de l'anomenada llei de la memòria. La seva presidenta, Aïda Lorenzo, qualifica d'«humiliant» la presència d'aquestes plaques i les banderes falangistes que sovint hi posen.


Imatge de complement
El 18 de juny de 2009 - El País

Cataluña pagará la localización de fosas comunes del franquismo
Una ley pionera permitirá a la Generalitat decidir si exhuma los restos o "dignifica" los enterramientos
BERTRAN CAZORLA - Barcelona - 17/06/2009
Aida Lorenzo espera recuperar los restos de su padre
Cataluña se ha convertido esta mañana en la primera Comunidad que asumirá y pagará la localización, y posterior dignificación o exhumación, de las fosas comunes en las que yacen víctimas de la Guerra Civil y de la represión franquista. El Parlamento catalán ha aprobado una ley que lo regula, impulsada por el departamento de Interior y pionera en España, porque da un paso más que la Ley de Memoria Histórica, que sólo establece que las administraciones "facilitarán" esta tarea a los familiares de las víctimas y las entidades memorialísticas, pero no concreta lo que debe subvencionar el Estado, lo que ha dejado en la incertidumbre a muchas familias.
Con el nuevo texto, estas personas y asociaciones podrán solicitar a la administración catalana que investigue dónde están sus parientes desaparecidos, y, si se encuentran, recuperar sus restos o adecuar el lugar con algún elemento recordatorio.
La Generalitat paga, y por eso se reserva el derecho a decidir si hay que exhumar los cuerpos o limitarse a dignificar el lugar donde yacen. Ésa es la preferencia de la administración, como apuntó la directora de Memoria Democrática del Ejecutivo, Maria José Bono, en enero. Su dirección no tiene una dotación presupuestaria específica para esos cometidos, pero si un cálculo sobre lo que pueden costar estos trabajos: Una exhumación piloto en Gurb (Barcelona), realizada el año pasado, permitió calcular que una actuación de este tipo cuesta unos 40.000 euros, y la identificación de una persona unos 1.000 euros.
Desde 2003, además, la Generalitat elabora un censo de desaparecidos a petición de los familiares, que la nueva norma también sanciona. La lista cuenta, de momento, con 3.113 casos de desaparecidos, y de ellos 152 han sido ya localizados. La dirección estima que no todos los familiares pedirán la exhumación: sólo prevé unas tres acciones de este tipo al año. Sólo el PP se ha opuesto a la aprobación de la ley, que ha contado con el apoyo de los grupos que sustentan el gobierno tripartito (PSC, ERC e ICV) y de CiU.
El ponente de CiU de la ley, Santi Vila, ha subrayado "el deber de Memoria ejercido con responsabilidad en Cataluña, contra la dinámica fraticida propia de la cultura política española que llevan a cabo PSOE y PP". Lejos de esta polémica, el diputado ecosocialista Jaume Bosch, relator de la norma, se ha felicitado porque ésta sanciona "el derecho de los familiares a recuperar sus allegados" y "el derecho de la sociedad a conocer la verdad".
Aida Lorenzo espera recuperar los restos de su padre
"A mi me es igual la ley, lo que quiero es recuperar los restos de mi papá", ha comentado Aida Lorenzo tras asistir a la aprobación, esta mañana en el Parlament de Cataluña, de la Ley de Fosas. "No he parado de llorar" durante el debate sobre la norma, ha explicado Lorenzo, que asegura que hará uso en seguida del derecho que le otorga esta ley: solicitará a la Generalitat que localice y asuma la exhumación de los restos de su padre, fusilado cuando los franquistas entraron en Girona, en 1939, para poderlos depositar junto a los de su madre, fallecida en 1992.
Lorenzo, que en el final de la Guerra tenía 13 meses y hoy preside la Asociación de Familiares de Represaliados por el Franquismo, con más de 700 miembros, sabe dónde yace su padre, que fue uno de los primeros fusilados en Girona. Asegura que el propio enterrador le mostró el lugar, en el cementerio de esa localidad, a su madre, que acudió a conocerlo con su pequeña hija en brazos pocos días después de la ejecución. "Ahora en ese cementerio hay cuatro placas en honor a los caídos por Dios y por la patria, y ninguna en recuerdo de los republicanos", se lamenta Lorenzo. Cuando presente la solicitud, será la Genealitat quien decida qué hacer en el lugar, donde Lorenzo calcula que yacen 524 personas.


Familiars de les persones desaparegudes a la Guerra Civil i la dictadura es van fotografiar amb els polítics
El 18 de juny de 2009 - Diari de Girona

Aprovada una llei pionera de fosses que preveu sufragar les exhumacions
El Parlament també autoritza la tramitació de la Llei de Consultes Populars per convocar referèndums
BARCELONA | EFE/DDG
El Parlament català va aprovar ahir la primera llei de l'Estat sobre fosses comunes, l'objectiu de les quals és dignificar i localitzar les restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, i que obre la porta al fet que el Govern sufragui l'exhumació de les fosses que autoritzi un comitè tècnic. El projecte de llei va tirar endavant amb els vots dels partits que donen suport al govern català i de CiU, mentre que van votar en contra els representants del PPC i es van abstenir els tres diputats del grup mixt.
La llei reconeix el dret dels ciutadans a obtenir informació sobre la destinació dels seus parents desapareguts, a dignificar i senyalitzar el lloc de l'enterrament i, si correspon, a la recuperació de les seves restes. Perquè el Govern sufragui l'obertura de la fossa comuna, hauran de demanar-ho primer familiars del desaparegut o bé una institució o entitat dedicada a la recuperació de la memòria històrica, després un comitè tècnic haurà de donar el seu vistiplau després de comprovar que hi ha proves documentals i en últim lloc la Generalitat decidirà.
L'Executiu català va assajar el protocol per a les exhumacions en una fossa comuna de Gurb (Osona) a final de 2008, on un equip d'investigadors va identificar quatre soldats republicans de Gavà desapareguts durant la Guerra Civil a partir de les restes humanes trobades a la zona, un procés que va costar 60.000 euros. En aquest cas, la Generalitat tenia l'autorització del propietari dels terrenys per obrir la fossa, però un aspecte de la llei és que preveu aplicar una ocupació temporal amb indemnització en casos en els quals s'hagin d'exhumar cossos i el propietari de la parcel•la no estigui d'acord.
D'altra banda, el ple del Parlament va autoritzar ahir la tramitació de la Llei de Consultes Populars, que estableix les condicions per convocar referèndums, i va rebutjar les esmenes a la totalitat presentades per PP i Mixt. Una vegada superat el debat a la totalitat, el projecte de Llei de Consultes Populars serà examinat en comissió i, després d'incorporar les esmenes parcials dels grups, serà retornat de nou al ple de la cambra perquè ho aprovi. La Llei de Consultes Populars desenvolupa l'article 122 de l'Estatut i fixa el procediment per convocar referèndums, promoguts per les institucions públiques.

Els diputats aplaudint ahir al Parlament representants d'entitats en defensa de la memòria històrica.
El 18 de juny de 2009 - Avui

AVUI
Catalunya sufragarà les exhumacions de fosses
Els diputats aplaudint ahir al Parlament representants d'entitats en defensa de la memòria històrica
ACN
El Parlament va aprovar ahir amb el rebuig del PP i l'abstenció de Ciutadans la llei de fosses que, de manera pionera a l'Estat, reconeix el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura, a la dignificació de les fosses i a la recuperació de les restes. La llei obre la porta a fer que la Generalitat sufragui l'obertura de les fosses comunes si ho demanen els familiars -i no una entitat com es preveia inicialment-, el comitè tècnic que es crearà ho avala i la Generalitat hi dóna finalment el vistiplau. El conseller d'Interior, Joan Saura, va destacar que la llei no distingeix bàndols perquè "totes les víctimes són dignes i mereixen la nostra atenció".
La inclusió de les víctimes de la Guerra Civil a la llei no va fer canviar el posicionament en contra del PP, que va justificar la seva oposició perquè "propugna un altre cop la divisió entre espanyols bons i dolents". Ciutadans se'n va desmarcar pel "revisionisme polític" que a parer seu emana de la llei.
El govern ha comptabilitzat 179 fosses comunes a Catalunya, però només preveu l'obertura de dues o tres cada any per l'elevat cost econòmic que comporta l'operació. La prova pilot que es va fer a Gurb (Osona) al final del 2008 va costar 60.000 euros. La Generalitat ja ha rebut una vintena de peticions d'informació de particulars i ajuntaments sobre possibles actuacions un cop aprovada la llei, però la majoria s'han mostrat partidaris de dignificar i senyalitzar fosses


Imatge de complement
El Punt - 16 de setembre de 2009

Els últims testimonis de la barbàrie
ERC de Girona homenatja els represaliats del franquisme i els dóna veu en un documental

En el setantè aniversari del final de la Guerra Civil i de l'entrada de les tropes feixistes a Girona, la secció local d'ERC ha organitzat l'acte 70 anys fins a la memòria històrica, que divendres vinent tindrà lloc al Fornells Park (19.45h), com a homenatge i reconeixement a les persones que van patir la guerra i la repressió franquista. En aquest sopar seran presents els homes i dones que, procedents d'arreu de les comarques gironines, han donat el seu testimoni per a la realització d'un documental que es podrà veure divendres per primera vegada en una versió condensada de quinze minuts. El realitzador del documental, Josep Lluís Quintana, ha gravat amb el suport logístic de Marta Casacuberta més de quinze hores de converses amb una vintena de protagonistes d'aquells fets terribles de fa setanta anys. Finalment, s'han hagut de sintetitzar quinze hores de vídeo en quinze minuts de documental. També s'ha hagut de reduir a la meitat el nombre d'entrevistats que apareixen en el muntatge final i no només per la seva durada: «Moltes persones s'han negat a sortir en el documental perquè, encara que sembli mentida després de tant de temps, encara tenen por», va dir ahir Quintana en la presentació de l'acte d'homenatge i del documental, on va estar acompanyat pel president de la secció local d'Esquerra de Girona, Josep Maria Aguirre, i el president de la federació regional de Girona, Josep Carrapiço, que dóna el seu suport absolut a aquesta iniciativa de la secció local. «Des de la societat civil i els partits hem d'intentar solucionar allò que no fa l'Estat. No s'han anul•lat els judicis franquistes i ja és hora que es faci una justícia real amb les víctimes de la dictadura, entre elles el president Companys. L'Estat espanyol té vergonya de recordar la seva pròpia història, mentre altres estats europeus més civilitzats saben perfectament que un poble ha de tenir memòria per tenir futur», va argumentar Carrapiço.
Josep Maria Aguirre va remarcar que la idea doble que impulsa l'acte de divendres vinent és, d'una banda, l'homenatge a les persones que van patir la guerra i la postguerra, i de l'altra banda, la recuperació de la seva memòria i dels seus testimonis perquè arribin «a les noves generacions». Per això, divendres, al costat del president d'ERC, Joan Puigcercós, i dels parlamentaris Joan Tardà i Maria Mercè Roca, que intervindran en diferents moments de l'acte, també hi participarà un representant de les joventuts del partit, les JERC.
Un DVD per a més endavant
Les persones que han estat entrevistades per al documental són Aïda Lorenzo i Rosa (Figueres, 1937), filla de Joan Lorenzo, un dels primers afusellats al cementiri de Girona, i presidenta de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme; Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1918); Maria Ferrerons i Reglà (l'Escala, 1928); Albert Gurt i Pujades (Narbona, 1916); Jaume Vilà i Figueres (Siurana, 1915); Miquel Sabiol i Planelles (la Jonquera, 1916); Francisqueta Planells i Suti (Banyoles, 1926); Isabel Oliva i Prat (Girona, 1924) i Josep Rahola i d'Espona (Barcelona, 1918), exsenador i militant històric d'ERC. Entre els entrevistats –cadascun dels quals rememora en el vídeo un moment històric en concret–, hi ha gent propera al partit, però també altres persones que no hi tenen res a veure, ni tan sols ideològicament. Per més endavant hi ha el projecte d'editar en DVD una versió molt més extensa del documental per aprofitar les converses gravades, farcides d'anècdotes que mereixen ser recordades.
Darrera actualització ( Dimecres, 16 de setembre del 2009 02:00 )

Imatge de complement
EL PUNT - 09.11.09.

Un llibre recorda l'afusellament de Josep Fàbrega, alcalde de Palamós

És el vuitè volum d'Aïda Lorenzo i Esther Llorenç sobre la repressió franquista

09/11/09 02:00 - PALAMÓS - XAVIER CASTILLÓN

Josep Fàbrega i Pou tenia 71 anys i havia estat operat recentment quan va ser afusellat, el 12 d'agost del 1939, a les tàpies del cementiri de Girona. Va haver de ser aguantat pels seus companys ajusticiats. L'assassinat de Fàbrega, alcalde de Palamós i diputat del Parlament, obre el vuitè llibre que Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, han dedicat a les víctimes de la dictadura. En aquest llibre, exposen una vintena de casos de represaliats.
L'afusellament de Josep Fàbrega i Pou, diputat del Parlament de Catalunya, i altres judicis (CCG Edicions) és el vuitè llibre en aquesta col•lecció de les sempre actives Aïda Lorenzo (Figueres, 1937) i Esther Llorenç (Figueres, 1962), mare i filla i, alhora, filla i néta de Juan Lorenzo, també afusellat i enterrat en una fossa anònima del cementiri de Girona. L'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, creada i gestionada per les dues autores, reclama l'anul•lació de tots els consells de guerra («És una vergonya el que estan fent amb Companys. Aquí no hi ha democràcia», diuen) i, també, que s'obrin les fosses on van ser enterrats «talment gossos» els ajusticiats gironins. «No volem cap compensació: simplement demanem que ens tornin els nostres morts i que se'ls dediqui un monument.» Mentrestant, les dues dones continuen investigant i reunint informació sobre els irregulars judicis que van dur milers de republicans a la presó i a la mort violenta.
Josep Fàbrega (1868-1939), alcalde de Palamós en diferents períodes i diputat al Parlament per ERC, fou acusat de ser «molt influent en els ambients rojos i separatistes» i d'haver participat en una reunió a l'Ajuntament de Palamós el 1936, on es va acordar assassinar sis detinguts («Tot i que es desconeix la intervenció que l'acusat va tenir en l'esmentada reunió», diu la sentència). El van condemnar a mort, tot i el seu estat de salut precari, amb quatre persones més.
El llibre, amb pròleg de la presidenta del Consell Comarcal del Gironès, Cristina Alsina, també recull vivències i sentències que van condemnar veïns de Llançà, Estanyol, Puigcerdà, Sant Climent Sescebes, Salt, la Jonquera, Mont-ras, Ogassa i altres localitats de les comarques gironines, els quals van ser jutjats de vegades només «per venjances i problemes de veïnat». Les autores ja preparen una altra obra, dedicada als maquis.

0 resultats trobats
Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres