Saltar a continguts

Ass. Familiars de Represaliats pel Franquisme

Navegació

 
 

Menú principal

Història

Imatge de complement
Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme
La nostra associació ha fet i esta fent un esforç per restablir la memòria històrica sobre el que fou la repressió dels anys posteriors a la fi de la passada guerra civil i els inicis de la instauració del règim franquista. Amb aquesta intenció ja des de l’any 2003 centrem part dels nostres esforços en poder reproduir els expedients dels consells sumaríssims de guerra de les persones empresonades i/o afusellades a les comarques de Girona, i també les causes de depuració de nombrosos funcionaris, tots ells víctimes de la nova situació política sortida de la guerra civil del 36. El principal objectiu és posar a l’abast i difondre tots aquests voluminosos expedients de documents, força vegades en un estat de conservació bastant deteriorat, tant pels familiars com per a investigadors i estudiosos per tal de recuperar i proclamar la memòria com a patrimoni col•lectiu. Si la lectura de les imatges fotogràfiques que hi fem no és bona, procedim a la seva transcripció literal, tasca molt lenta i feixuga, però que facilita enormement la seva consulta. Cada any hem lliurat aquestes reproduccions (fins ara s’han reproduït prop de mil dos-cents consells de guerra) a nombrosos arxius públics, tant municipals com comarcals, a familiars, a historiadors, a periodistes de la demarcació, de tot Catalunya i a l’estranger. Nova documentació que ha donat els seus fruits en nombrosos articles, llibres, entrevistes, conferències, emissions de televisió i de ràdio... no només monogràfics sobre el tema, sinó també hem vist amb satisfacció com la recuperació de les biografies d’aquestes persones represaliades han passat a formar part de monografies locals i altres tipus de llibres. Per exemple, una estudiant de batxillerat de l´IES Monturiol de Figueres va guanyar l’any 2006 un segon premi en el Certamen de Joves Investigadors del Ministeri d´Educació de l’Estat Espanyol a Màlaga per un treball de recerca centrat en l’estudi i l’anàlisi dels quinze primers afusellaments a Figueres.

Col•laborem en l’organització d’actes d’homenatges institucionals i inauguracions de monuments en memòria de les víctimes del franquisme, com els ja fet amb els ajuntaments d´Alella, Arbúcies, Bescanó, la Bisbal d´Empordà, Blanes, Cadaqués, Castelló d´Empúries, Figueres, Roses, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, entre d’altres. iAïda lorenzo i Esther Llorenç han publicat fins al moment sis llibres, editats per Curbet editor de Girona, amb la mateixa finalitat divulgadora: Hores de Vetlla (2005), on es recullen trenta-cinc casos d’empresonament i posterior afusellament; Dones Republicanes (2006), amb l’aplegament del testimoni de cinquanta dones que van ser represaliades pel règim franquista; Republicans represaliats pel franquisme (2007), amb l’estudi de cinquanta històries de vida de persones que patiren la passada dictadura; República, Guerra civil, repressió franquista – història gràfica (2007), llibre d’imatges, moltes inèdites; Republicans represaliats pel franquisme, la causa contra l´AFARE i altres judicis (2008), llibre que dóna llum sobre casos anònims que patiren directament l’acció repressiva del franquisme; El sumari del president Companys i altres causes (2008) títol prou explícit i clar del contingut.

Des de l´Associació s’ha col•laborat amb diferents mitjans de comunicació, a tall d’exemple podem enumerar entre la premsa escrita els diaris El País, El Mundo, El Periòdic de Catalunya, La Vanguardia, Diari de Girona, El Punt, els altempordanesos Setmanari Empordà i Hora Nova, The Christian Science Monitor (USA) de Chicago. La participació en diferents programes de televisió d’àmbit estatal com “Informe Semanal” (TV1), “59 segons” (TV1), on s’ha explicat les activitats de la nostra associació, així com reportatge a TV3 i televisions locals i entrevistes radiofòniques han estat, així mateix, importants en el fet de donar a conèixer la repressió que patiren nombroses persones durant l’etapa franquista.

Les col•laboracions escrites publicades a la Revista de Girona han estat les següents: Núm. 229, (març/abril 2005), “Alguns dels afusellats pel franquisme a Girona entre 1939 i 1943”; Núm. 241, (març/abril 2007), “Objectes fets a la presó per víctimes del franquisme entre 1939 i 1945”; Núm. 251, (Novembre/Desembre 2008), “El defensor de la Badia de Roses”; Núm. 253, (març/Abril 2009).

Amb el periodista, historiador madrileny Rafael Torres Mulas ha col•laborat la Presidenta de la nostra associació, en un capítol del llibre “Víctimas de la victoria” on explica la trista historia del seu pare, “¡Pobre padre mío!. Torres Mulas, Rafael. Víctimas de la Victoria. Oberon. Grupo Anaya, 2003. En el llibre “Desaparecidos de la Guerra de Espanya, (1936- ?)”, l’autor parla de l’activitat de la nostra associació. Torres Mulas, Rafael. Desaparecidos de la Guerra de Espanya (1936 - ?). La Esfera de los Libros, 2003. En el llibre “Heridos de la guerra”, la Presidenta de la nostra associació explica la seva trista historia i la lluita de la nostra associació en el capítol “Parece que el corazón me sangra menos”. Heridos de la guerra. Torres Mulas, Rafael. Oberon. Grupo Anaya, 2004.

Cada any organitzem unes xerrades en la seu de la nostra associació i en altres ciutats de Catalunya i a l’estranger. Per exemple aquest any hem organitzat a Figueres en la nostra seu la presentació d’un audiovisual “Testimonis de l’exili”, unes xerrades “Repressió franquista a l’Alt Empordà”, “Reflexions sobre la Llei de la memòria històrica”, “Text de l’avantprojecte de Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura”, “Repressió franquista a les comarques de Girona”,amb historiadors i testimonis d’aquesta època.

Recollim testimonis orals, documents personals de tot tipus com cartes adreçades als familiars com a últim comiat, petits objectes que entretenien a aquelles persones tancades als centres penitenciaris esperant una condemna que podia portar un final fatídic, tant originals com còpies, fotografies ... ; material que posem a l’abast a tot aquell que vulgui participar en la difusió de la recuperació de la memòria dels represaliats del franquisme.

El passat mes de setembre de 2006, la Generalitat de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi a la nostra Associació, que va anar a recollir la presidenta Sra. Aïda Lorenzo Rosa en nom de tots, per la seva activitat continuada en pro del reconeixement moral de les víctimes del període franquista. La Sra. Aïda Lorenzo és filla del guàrdia nacional republicà de Figueres, Joan Lorenzo Alcalde, que va ser afusellat el 8 de març del 1939 al cementiri de Girona amb nou persones més. Cal recordar com a les comarques gironines en aquests moments es comptabilitzen un total de cinc-centes vint persones que varen ser afusellades a les tàpies del cementiri de Girona, i d’aquestes, dues eren dones; a més, cinquanta-nou gironins perderen la vida al Camp de la Bóta, a Barcelona, i dos més a Lleida i un a Saragossa. Com a tot l’estat, els anys en què la repressió a les comarques gironines va ser més dura foren el 1939 i el 1940. Afusellaren 458 persones a les tàpies del cementiri de Girona des del 8 de març del 1939 fins al 23 de juliol del 1940; a partir d’aquesta última data els afusellaments són més espaiats en el temps. L’últim afusellament tingué lloc a Girona el 19 de gener de 1945. A part cal comptabilitzar amb precisió els milers de gironins que patiren un consell de guerra que el portà a patir unes estades, més o menys llargues, segons els casos, privats de llibertat a la presó o en camps de treball.

La nostra associació continuarà treballant per a l’obtenció de l’anul•lació de tots els consells de guerra. Volem justícia, no venjança!





Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres