Saltar a continguts

Ass. Familiars de Represaliats pel Franquisme

Navegació

 
 

Menú principal

Documents

Cercador

Expedient de depuració
Antonia Faixas Balat, bibliotecària. Figueres
Document  (pdf 618.95KB)
Expedient de depuració
Asunció Massaguer Rosdevall, mestra. Figueres
Document  (pdf 659.19KB)
Expedient de depuració
Enric Sans Salellas, Músic. Figueres
Document  (pdf 788.98KB)
Expedient de depuració
Francesc Castellvi Vila, Professor. Figueres
Document  (pdf 1002.21KB)
Expedient de depuració
Eduard Rodeja Galter, Professor. Figueres.
Document  (pdf 862.92KB)
Expedient de depuració
Josep Maria Nogués Soler, professor. Figueres
Document  (pdf 807.47KB)
Expedient de depuració
Miquel Donat Caritx, mestre. Figueres.
Document  (pdf 654.79KB)
Expedient de depuració
Pelayo Martinez Paricio o Aparicio, arquitecte. Figueres
Document  (pdf 640.36KB)
Expedient de depuració
Pelayo Prats Parxès, mestre. Cadaquès.
Document  (pdf 265.20KB)
Expedient de depuració
Sebastián Escapa Amorós, professor. Figueres.
Document  (pdf 206.13KB)
Expedient de depuració
Teresa Valls Ramìrez, professora. Figueres
Document  (pdf 296.39KB)
Expedient de depuració
Antoni Brusés Majó, metge. Figueres
Document  (pdf 622.11KB)
Expedient de depuració
Ciriaco Concustell Colls, mestre. Figueres.
Document  (pdf 582.56KB)
Expedient de depuració
Josep de la Fuente Caminals, mestre. Figueres.
Document  (pdf 906.77KB)
Expedient de depuració
Joan Pelayo Torres Darnís, professor. Figueres.
Document  (pdf 906.55KB)
Expedient de depuració
Josep Clara Parera, mestre - Tortellà.
Document  (pdf 3.64MB)
Expedient de depuració
Rosa Camps Vila, mestra - Bàscara.
Document  (pdf 4.18MB)
Expedient de depuració
Martin Esparragò Marquès, secretari d'ajuntament - Palafrugell
Document  (pdf 3.03MB)
Expedient de depuració
Maria Gracia Clavaguera Porredón, mestra - Navata.
Document  (pdf 3.28MB)
Expedient de depuració
Jaume Masasch Sala, mestre - Boadella
Document  (pdf 4.27MB)
Expedient de depuració
Margarita Roca Pera
Document  (pdf 2.36MB)
Documentació/propaganda franquista
Les dones - Època franquista.
Document  (pdf 753.06KB)
Documentació/propaganda franquista
Propaganda franquista per infants
Document  (pdf 298.92KB)
Documentació/propaganda franquista
Secció feminina. Propaganda
Document  (pdf 2.28MB)
Documentació/propaganda franquista
Signes franquistes en el cementiri de Girona.
Document  (pdf 2.49MB)
Documentació/propaganda franquista
monument a un aviador de la divisió Condor - Alt Empordà
Document  (pdf 392.61KB)
Documentació/propaganda franquista
Monument franquista cementiri de Castelló d'Empúries.
Document  (pdf 154.67KB)
Documentació/propaganda franquista
Propaganda franquista II.
Document  (pdf 2.48MB)
Repressió franquista a Figueres
El 8 de febrer de 1939, les tropes franquistes entraven a Figueres.
Document  (pdf 114.22KB)
Repressió franquista a Figueres
El 10 de febrer de 1939
Document  (pdf 38.58KB)
Repressió franquista a Figueres
Les tropes franquistes entren a Figueres.

Vanguardia del 9 de febrer de 1939.

Document  (pdf 2.02MB)
Iniciativa popular per modificar la llei de la memòria, del 26 de desembre de 2007.
Borrador de Anteproyecto de Iniciativa Legislativa Popular formulada al amparo de la Ley Orgánica 3/1984, de 26 de nmarzo.

Ley de verdad, justicia y reparación para las víctimas del genocidio y la dictadura franquista y del posterior periodo de impunidad.

Document  (pdf 1.02MB)
Pròleg i presentació llibres associació
Morts per la República Catalana

Introducció
Descalç vas ascendint per ta mort d’alta espiga,
oh pare de llorer sempre d’esquena al mur
i de cara a una pàtria que a sa súplica et lliga!
El teu nom rima amb anys i ta sang amb futur.
Ja neixes de ta glòria, doll ardent del teu mite,
apitrada d’escuma sobre els esculls d’ahir,
veritat de la terra amb estrelles escrita,
espetec de bandera amb el somni a tot dir...
Oda a Catalunya des dels tròpics.
Agustí Bartra


Hem escrit aquest llibre per recordar i sobretot per no oblidar totes aquestes persones que van sofrir la repressió franquista i que encara avui no han rebut cap mostra de reconeixement ni d’homenatge per part de les autoritats espanyoles. No podem oblidar ni perdonar tots aquests anys de patiment, dolor, turment. És molt important per les generacions futures conèixer realment el que va passar i que surtin de l’oblit tots aquests homes i dones que van lluitar per la llibertat, per la democràcia. Gràcies al seu coratge, avui podem votar i decidir el nostre futur. Malauradament la nostra democràcia necessita uns canvis urgents. Alguns polítics tenen el mal costum, una vegada al poder, d’oblidar que van ser votats pel poble, per fer certes coses i sobretot per respectar als seus votants i les seves ideologies. Si els nostres avis i pares s’aixequessin de la tomba estarien molt desil·lusionats i decebuts. Però som humans i com a tal ens podem equivocar i totes les coses es poden tornar a fer, d’una altra manera. Tenim l’avantatge d’aprendre dels nostres errors.
Després del cop d’estat dels militars franquistes, Catalunya va perdre el seu fràgil equilibri. Els obrers van sortir al carrer amb l’ajuda dels sindicats i partits polítics a fer la revolució. Potser, primer, haurien hagut d’ajuntar-se tots per lluitar contra el feixisme i una vegada guanyada la guerra, fer la revolució? De totes maneres no podien guanyar. No tenien armes ni exèrcit. El coratge dels joves i dels ciutadans que van marxar al front sense cap equipament ni sabent utilitzar un fusell, només amb el seu coratge, el seu entusiasme i amb la il·lusió de fer canviar el món, és meritori. Els primers van marxar amb les columnes de milicians. Les autoritats els exhibien en públic per donar coratge al poble. George Orwell ens ha deixat un testimoni molt valuós d’aquests fets en el llibre que va escriure durant la seva estada i lluita a Catalunya durant la Guerra Civil, Homenatge a Catalunya: “... ens van considerar dignes de ser exhibits en públic, i als matins ens feien anar en formació als jardins públics de la muntanya que hi ha darrere
la plaça d’Espanya, i que era el camp d’instrucció militar comú de totes les milícies del partit, a més dels carrabiners i dels primers contingents de l’Exèrcit Popular de nova creació... esquadres i companyies desfilaven rígidament, amunt i avall, traient el pit enfora i esforçant-se desesperadament per semblar soldats. Ni un sol home no anava armat, ni completament uniformat, si bé gairebé tots portaven una o altra peça de l’uniforme de les milícies...”. Per marxar al front i anar a l’estació, Orwell ens explica: “... Finalment, vam fer cap a l’estació, emprenent la ruta més llarga, de cinc o sis quilòmetres, perquè ens pogués veure tota la ciutat. A la Rambla ens van fer alto mentre una banda interpretava una marxa revolucionària. Un cop més, tots els elements que contribueixen a fabricar els herois: crits i entusiasme, banderes vermelles i banderes vermelles i negres pertot, multituds amistoses que s’empenyien per veure’ns, dones que ens feien adéu des dels balcons. Que natural que semblava, llavors, tot plegat! Que remot i improbable que apareix ara!...”. Eren com anyells que anaven a l’escorxador. Els militars nacionals estaven organitzats i ajudats pels Alemanys i Italians. El 4 d’agost de 1936, Queipo va dir a López-Pinto, màxima autoritat colpista a Cadis: “...¡Esto se acaba! Lo que más durará son diez días. Para esa fecha es preciso que hayas acabado con todos los pistoleros y comunistas de esa…”. La Guerra Civil va durar uns tres anys i va costat moltes vides innocents. Però encara no havia arribat el pitjor. Amb la victòria de l’exèrcit nacional i la seva entrada triomfal va començar una repressió selectiva, humana, que va durar 40 anys. Els vencedors per evitar qualsevol lluita de l’oposició van començar a depurar totes les persones que havien participat en la vida social, associativa, política, sindical del país i els que no havien fet res però molestaven per una raó o altra. Per exemple: si un veí volia un terreny, una casa o simplement per venjança o per ser un bon element del nou règim dictatorial, denunciava. La vida humana no valia absolutament res. Qualsevol persona podia denunciar-ne una altra sense cap prova i portar- la a ser afusellada o a passar molts anys a la presó. En aquest llibre recuperem la història de persones que van ser injustament acusades i que encara avui els seus familiars sofreixen aquestes acusacions. Tampoc podem oblidar els republicans que van fugir i van passar a França. Molts d’ells van ser tancats en camps de concentració, separats de les seves família en unes condicions infrahumanes. Agustí Centelles en el seu diari, Diari d’un fotògraf, explica els sentiments dels presoners en aquests llocs: “... Avui fa cinc mesos que vam passar la frontera per entrar a França, aquesta França que tan malament s’ha portat amb l’Espanya republicana, donant a milers de refugiats els tractes impropis del programa de que tan s’honoren de llibertat, igualat i fraternitat. Ells tan joiosos d’aquesta trilogia, han permès que milers d’homes restessin empresonats per les filferrades
i les baionetes, vexats per la gendarmeria que ens diu soldats de xocolata, que et propina petades, empentes, insults, i sense medis per guarir-se de les “enfermetats” produïdes per aquest estat de vida, ferides encara dels fronts de combat d’Espanya...”. L’escriptor i poeta Agustí Bartra, empresonat a Argelers, també va descriure el patiment viscut en el seu poema“La ciutat de la derrota”: “...Ciutat de derrota. Cada dia els arbres són més lluny. Hom diria que la plana cada dia se’n retira. Els núvols errants passen de pressa. El mar amaga les seves escumes. Ni rialles d’infant ni aliret de noia. Fam i misèria. El pa el tasten abans les rates. Avui, llenties. Hom va brut. Demà, llenties. Pols de sorra i suor. Demà passat, llenties. Polls, sarna, disenteria. Sempre llenties. França és dolça en algun lloc. La sang s’encén en la gent que encara somnia. Ni veu d’orgue ni síl·labes de campanes. No neix ningú. Però si algú mor és tret en baiard i amb el rostre cobert per una manta. Perquè ¿qui gosa mirar les faccions del seu propi crim? El Senegal és garrell i no sap portar casc. L’ordre ha de tenir també
puntals negres. Ai del qui toqui un fi ll de l’Àfrica!...” i en Josep Bartolí va realitzar uns dibuixos esgarrifosos, que van ser publicats en el llibre Camps de concentració 1939-194... Molts d’aquests homes van lluitar al costat dels francesos a la Segona Guerra Mundial i avui són herois a França, i a Espanya encara són considerats culpables d’haver lluitar per defensar la República votada pel poble, la llibertat. Quan un país és incapaç d’explicar la seva verdadera història, de reconèixer les seves equivocacions, mai podrà reconstruir-se. El dictador Franco pensava destruir i derrota els republicans,
però no ho va aconseguir. Com deia Ernest Hemingway: “...El hombre no está hecho para la derrota. Se puede destrozar a un hombre, pero no derrotarlo...”.
Continuarem lluitant per recuperar la memòria perduda de tots aquests homes i dones, recuperar el llegat tan valuós que ens han deixat i tornar a ser lliures i dignes de dirigir les nostres vides. No oblidarem mai, no perdonarem mai. Volem justícia, volem recuperar els nostres morts de les fosses franquistes, reconeixement pel seu coratge. Van escriure amb la seva sang i la seva valentia la nostra història que una dictadura i uns governs covards han volgut silenciar, negar fi ns ara. Com deia José Saramago: “... Hay que recuperar, mantener y transmitir la memoria histórica, porque se empieza por el olvido y se termina en la indiferencia...”.

Volem justícia, volem reconeixement. No volem venjança.

Aïda Lorenzo i Esther Llorenç
Presidenta i Portaveu de l’Associació
de Familiars de Represaliats pel Franquisme

Document  (docx 16.46KB)
Pròleg i presentació llibres associació
Introducció: Hores de Vetlla
Document  (pdf 93.17KB)
Pròleg i presentació llibres associació
Pròleg. Hores de vetlla
Document  (pdf 78.72KB)
Pròleg i presentació llibres associació
Presentació: Dones Republicanes
Document  (pdf 50.87KB)
Pròleg i presentació llibres associació
Pròleg: Dones Republicanes
Document  (pdf 56.90KB)
Pròleg i presentació llibres associació
Presentació: Republicans represaliats pel franquisme
Document  (pdf 1.14MB)
Pròleg i presentació llibres associació
Presentació del llibre. Vides immolades pel franquisme.
Document  (pdf 28.91KB)
Pròleg i presentació llibres associació
Pròleg. Vides immolades pel franquisme.
Document  (pdf 61.28KB)
164 Registres trobats.
<Pàgina  1 | 2 | 3 | 4 | 5 | >