Saltar a continguts

Ass. Familiars de Represaliats pel Franquisme

Navegació

 
 

Menú principal

Documents

Cercador

Teresa Valls Ramìrez, professor. Figueres.
Document  (pdf 296.39KB)
Per amor al pare.

Empordà, 26.09.6.

Document  (pdf 879.02KB)
Amb les espardenyes més gastades.
Document  (pdf 453.50KB)
Les veus dels represaliats pel franquisme

Diari de Girona, 4 de juin de 2007

Document  (pdf 1.38MB)
Presentació: Republicans represaliats pel franquisme
Document  (pdf 1.14MB)
Parlament
1r de novembre de 2002
Document  (doc 21.00KB)
Parlament
El 7 de març de 2004 - Carta al meu pare.

Demà és l’aniversari del teu assassinat, pare meu. T’escric aquesta carta, en contesta de la teva última. És un trist aniversari. Fa 65 anys que et van afusellar a les tàpies del cementiri de Girona. T’acusaven de tenir idees maçòniques, de ser delegat de la CNT, de ser d’esquerres, de ser el cap del populatxo de Girona. La teva filla tenia 13 mesos.
Deies: “Por última vez en mi vida os envío un sinfín de abrazos y besos para ti y mis hijos, con toda la fuerza de mi corazón. Adiós esposa mía, adiós hijos, adiós queridos padres y hermanos. Juro mi inocencia, mi último adiós. Por esto, mi querida esposa muero tranquilo y no me tiembla el pulso. Te digo que muero inocente y podéis ir con la cabeza muy alta. Juro ante Dios y ante la ley no miento.” Aquestes van ser les paraules d’un home d’honor davant de la mort. Les últimes paraules escrites en aquella nit, d’aquell 7 de març de 1939. Paraules que porto dintre el meu cor, per sempre.
Va ser denunciat per quatre dels seus companys. Un tal Esteban Borrego i un tal Cobos Germon. He descobert que l’any 1935 van estar a l’hospital de Figueres junts, durant uns dies. Companys de feina, amics. Els altres dos eren Retero Sánchez i Sánchez Medina. Tres d’aquestes persones eren de la mateixa província.
Van instal•lar a casa teva tristesa, dolor, aquesta pena que porto dintre del meu cor. Et recordo, t’estimo, pare meu. Avui et porto flors. Ploro davant de la teva tomba on reposen les teves despulles mortals.
520 persones van ser afusellades a les tàpies del cementiri de Girona.

Aïda Lorenzo
Presidenta de l’associació de Familiars
de Represaliats pel Franquisme

Document  (JPG 5.71KB)
Parlament
Concert per a la memòria de totes les víctimes del franquisme, abril 2009 - Girona.
Document  (doc 23.00KB)
Articles, escrits,...
Carta al meu pare. El 08 de març de 2011.

Ens neguen el nostre dret

Document  (pdf 23.36KB)
Articles, escrits,...
Por qué es importante recuperar la memoria histórica

El plural.com

Document  (pdf 1.47MB)
Articles, escrits,...
Mapa con 614 fosas comunes en 359 municipios.

Público, el 29.12.10.

Document  (pdf 106.39KB)
Articles, escrits,...
Introducció "Hores de Vetlla"

Per Aïda Lorenzo i Esther Llorenç

Document  (pdf 204.91KB)
Articles, escrits,...
Las cifras de la represión franquista en Andalucía.

Público, el 29.12.10.

Document  (pdf 35.78KB)
Articles, escrits,...
España. Poner fin al silencio y a la injusticia.

La deuda pendiente con las víctimas de la Guerra Civil Española y el franquismo en el contexto de la experiencia mundial y las obligaciones internacionales sobre verdad, justicia y reparación de Giulia Tamayo (Amnistía Internacional Sección Española)

Document  (pdf 550.20KB)
Articles, escrits,...
Introducció "Oblidats de tots"

Per Aïda Lorenzo i Esther Llorenç

Document  (pdf 208.43KB)
Articles, escrits,...
Històries de l'Il·lustre col·legi d'advocats de Figueres
Document  (pdf 13.97MB)
Articles, escrits,...
¿ES RECUPERABLE UN HIJO ROBADO?

El País, el 23 de enero de 2011.

Document  (pdf 62.14KB)
Articles, escrits,...
Imatges per a conèixer la cara oculta de la història

20.11.07. Empordà

Document  (pdf 1.05MB)
Articles, escrits,...
Que no ens prenguin la memòria

Ressò núm. 345. Octubre /novembre 2007.

Document  (pdf 8.77MB)
Articles, escrits,...
Rosendo Català Barnés, un ciutadà d'Esclanya víctima del franquisme

Forja

Document  (pdf 1.51MB)
Articles, escrits,...
Història gràfica.

El Punt. Dominical.

Document  ( B)
Articles, escrits,...
Un monument recorda les víctimes del franquisme a Castelló d'Em`púries.

Empordà. 6.11.07.

Document  (pdf 1.31MB)
Articles, escrits,...
Imatges per a conèixer la cara oculta de la història

Empordà. 20.11.07.

Document  (pdf 1.05MB)
Articles, escrits,...
L'invent del físic francès a Roses.

Hora Nova. 01.04.08.

Document  (pdf 1.78MB)
Articles, escrits,...
Carta d'agraïment per la Creu de Sant Jordi 2006
Document  (pdf 159.13KB)
Articles, escrits,...
Un llibre recupera de l'oblit la vida de 50 dones represaliades

Empordà. 03.10.06.

Document  (pdf 921.26KB)
Articles, escrits,...
Un llibre per honorar els defensors de la llibertat

El Punt Avui, del 21 d'octubre de 2012

Document  (pdf 717.24KB)
Articles, escrits,...
La repressió franquista al seu pas per Peralada

L'Empordà, el 6 de novembre de 2012

Document  (pdf 551.94KB)
Articles, escrits,...
los crímenes del franquismo en Argentina

Nota documental aclaratoria a tenor de la información preriodística sobre la denuncia contra los crímenes del franquismo.

Document  (doc 47.50KB)
Articles, escrits,...
Nulidad crímenes contra la humanidad...

Escrito de Adolfo Scilingo pidiendo la nulidad de la sentencia por crímenes contra la humanidad usando como argumento la causa Especial contra Baltasar Garzón.

Document  (doc 91.50KB)
Articles, escrits,...
Article, Arxiu Històric de Girona. Núm. 29. Febrer 2006

Els tribunals militars i els consells de guerra per Esther Llorenç.

Document  ( B)
Articles, escrits,...
Nou Breviari de Ciutadania. Totalitarisme per Esther Llorenç.
Document  (pdf 1.57MB)
Articles, escrits,...
Morir en el temps del franquisme

Presentació de Aïda Lorenzo i Esther Llorenç

Document  (doc 27.50KB)
Articles, escrits,...
Morir en el temps del franquisme

Pròleg de Francesc Canet, Vicealcalde de Figueres i diputat al parlament espanyol per ERC

Document  (doc 33.50KB)
Articles, escrits,...
Franquisme. Desmemòria històrica

EL TEMPS

SOCIETAT/FRANQUISME

Núm. 1379 del 16 de novembre de 2010.

Desmemòria històrica
L’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme reclama des del 2009 l’exhumació de 524 cossos enterrats en fosses comunes del cementiri de Girona. Ara, la Generalitat ha refusat la petició per raons tècniques. L’entitat acusa el govern i el Memorial d’humiliar-los, i anuncia una campanya de denúncia.
El 8 de març del 1939, en poc més de tres hores, es feien 24 consells de guerra a Girona. El resultat, 8 sentències per a afusellaments. Des d’aleshores fins al 1945, 520 civils de Girona i 58 més de la resta de comarques van ser afusellats. Avui, set dècades després, els familiars dels represaliats continuen lluitant perquè la llei espanyola, la mateixa que protegeix els funcionaris franquistes, anul•li els consells de guerra, i també perquè puguin enterrar dignament els seus familiars, ara en fosses comunes. A Catalunya, el juny de l’any passat es va fer un pas important en aquest sentit amb l’aprovació de la llei de fosses. La normativa, pionera a l’estat espanyol, reconeix el dret dels familiars de persones desaparegudes a obtenir informació sobre el seu destí i, si escau, a recuperar-ne i a identificar-ne les restes. També preveu la senyalització i la dignificació dels llocs dels enterraments i la recuperació d’aquests indrets com a espais de memòria.

L’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme a les comarques gironines es va acollir a aquesta possibilitat legal per tal de recuperar les restes dels afusellats que ara es troben distribuïts en quatre fosses comunes del cementiri vell de Girona. El juliol del 2009 va enviar les primeres peticions d’exhumació, en concret, cinc sol•licituds. Però segons la secretària de l’entitat, Esther Llorenç, néta d’un dels afusellats, Joan Lorenzo Alcalde, “les diverses cartes que hem enviat tant al Departament d’Interior com al Memorial Democràtic no han tingut resposta en tot aquest temps”, i afegeix que “si van fer la llei, l’han de complir. Sembla que el problema és amb Girona, perquè sí que obren les fosses de Lleida i Les dignifiquen”.

Una exhumació inviable. EL TEMPS ha demanat a la direcció general de Memòria Democràtica quin era l’estat de la petició d’aquesta entitat. L’exhumació dels cossos de les fosses de Girona no és possible. El comitè d’experts encarregat d’analitzar les peticions, integrat per especialistes en antropologia, arqueologia, medicina forense, història contemporània i dret, i representants d’entitats memorialistes, ha estudiat dues peticions de dignificació, dues d’exhumació i una cinquena que demanava dignificació i exhumació al cementiri de Girona, segons que confirma aquesta direcció general. I el veredicte d’aquest comitè és que l’exhumació dels cossos topa amb impediments tècnics: “Després d’analitzar-les i avaluar-ne la viabilitat real, el comitè ha aconsellat la dignificació de l’espai, ja que la tipologia de la fossa fa pràcticament impossible la seva exhumació i la identificació de restes.”
En concret, el dictamen del comitè especifica que amb les tècniques actuals es fa impossible de “conèixer el lloc d’ubicació exacte de les restes de cadascuna de les més de 500 persones enterrades en aquesta fossa massiva. Per tant, intentar identificar cadascuna de les restes tindria un cost incalculable; cal recordar que la prova pilot de la fossa de Gurb, amb 13 restes humanes, va tenir un cost aproximat de 60.000 euros”. I, en segon lloc, el comitè d’experts apunta que aquesta dificultat s’agreuja pel “tipus de fossa”, situada dins del cementiri, on abans de la guerra havien estat enterrades moltes persones sense recursos i, durant el conflicte i la postguerra, s’hi soterraren més de 500 cadàvers. Les víctimes procedien dels cinc hospitals militars de la ciutat de Girona, de presons i camps de concentració, de bombardeigs, de la repressió franquista o de la violència revolucionària dels primers mesos de la guerra. Fonts de la direcció general remarquen que l’Associació de Familiars dels Represaliats de Girona ha estat informada “recentment” de la resolució del comitè d’experts per carta i també ha estat convocada a una reunió.
La secretària de l’entitat lamenta que la resposta hagi arribat primer a un mitjà de comunicació que no als interessats, i confirma que va rebre una carta amb aquesta explicació pocs dies després de posar-se en contacte amb EL TEMPS per a denunciar el cas. “L’excusa que ens donen és una humiliació. Jo tinc a casa més de 150 peticions de familiars per a exhumar els cossos dels seus afusellats, però no els vam enviar al Memorial perquè era absurd, tenint en compte que en més d’un any i mig no havien donat resposta a només cinc peticions. No volem que ho facin tot de cop, però en el termini de dos o tres anys hi ha prou temps i diners per a dur a terme l’aixecament de les quatre fosses que hi ha al cementiri de Girona”, argumenta Esther Llorenç. L’interès dels socis de l’entitat a poder enterrar els cossos dels seus familiars és tal que estan disposats a fer-se càrrec del cost de les exhumacions. Segons els seus càlculs, el pressupost per a cada persona enterrada a les fosses seria al voltant de 1.000 euros.

Campanya de denúncia. La negativa de la Generalitat a exhumar els cossos per raons tècniques ha caigut com una galleda d’aigua freda entre els socis de l’entitat. Però l’associació no es queda plegada de braços. Esther Llorenç ha explicat a EL TEMPS que l’entitat emprendrà una campanya de recollida de signatures per exigir l’aplicació de la llei sobre la localització i la identificació de persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura franquista. “Demanem al president de la Generalitat i al Memorial Democràtic de recuperar les despulles dels nostres familiars que van ser afusellats i enterrats a les fosses del cementiri de Girona, fent l’ADN de cada cos. Com indica la llei, totes les despeses derivades de les actuacions són a càrrec de l’administració.” En aquest sentit, l’entitat deixa molt clar que no vol “ni medalles ni diners”, sinó que el govern –perquè el Parlament ho ha legislat d’aquesta manera– “reconegui i rehabiliti la memòria de tots els que varen patir persecució a conseqüència de la defensa de la democràcia i de l’autogovern de Catalunya, o a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència”.

El 10 de novembre passat, l’Ajuntament de Girona feia un acte per a dignificar la fossa comuna –no hi comptabilitza les quatre que localitza l’associació– i homenatjar les víctimes de la guerra a les comarques gironines, amb la col•laboració de la Generalitat i del Memorial Democràtic. També s’ha fet una tasca de senyalització de l’antiga presó provincial al seminari diocesà. Es calcula que l’any 1940 hi havia 2.145 homes i 1.416 dones empresonats en aquest recinte. A partir del 1942, la presó d’homes va ser instal•lada al convent de les monges clarisses de Salt i les dones, confinades en una sala especial del seminari, van ser traslladades al convent de les Adoratrius de Girona. Les accions de dignificació a la ciutat van començar amb la senyalització del refugi antiaeri del Jardí de la Infància, que des del mes de maig s’ha convertit en una extensió del Museu d’Història de la Ciutat i forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.

Una altra humiliació? Aquestes accions, però, no satisfan en absolut l’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, que no va assistir a aquest acte i que considera que tant les administracions com el Memorial, “moguts per interessos estrictament partidistes, humilien novament les famílies dels afusellats”, assegura Esther Llorenç. Una de les queixes d’aquest col•lectiu, que aplega prop de 750 famílies, és que no se’ls reconeix el patiment: “Els familiars dels represaliats a Girona no hem tingut cap homenatge per part de la Generalitat ni del Memorial Democràtic: o som molt dolents o no tenim dret a aquest homenatge. Tenint en compte que els nostres familiars han donat la vida pel país, és el mínim”, remarca Llorenç, que sospita que la Creu de Sant Jordi que fou concedida a aquesta entitat pel president Pasqual Maragall “era només per a fer-nos callar”.
L’entitat, fundada el 2003, només demana de començar a tancar ferides: “La dreta ha tancat les seves ferides, i nosaltres no podem. El cementiri de Girona fa pena; vam anar a portar flors al meu avi i està tot abandonat. És un caos, una vergonya. Tenim quatre fosses franquistes al cementiri, i sabem més o menys on és enterrada la gent gràcies a la memòria dels familiars, que mai no han deixat de visitar-los. Però els poders públics es neguen a actuar-hi a fons, tot i que la llei ens empara”, sentencia la secretària de l’associació.

El mapa de fosses catalanes. D’una altra banda, el Memorial Democràtic i la Universitat Oberta de Catalunya han presentat el nou mapa web de les fosses comunes a Catalunya, un projecte pioner a l’estat espanyol, fet amb programari lliure, multilingüe i integrat amb Google Maps, que recull informació detallada de 237 fosses georeferenciades: les 179 que la Generalitat havia estudiat fins ara, més 58 de noves incorporades a partir d’un treball fet per l’Institut d’Estudis Penedesencs en col•laboració amb el Memorial. La web, www.fossesirepressio.cat, que permet de fer cerques per noms i cognoms de persones desaparegudes, tipologia (soldat, civil o hospital militar), bàndol (republicà o rebel), fossa (confirmada o probable), municipis o comarques, incorporarà progressivament les fosses que vagin documentant els projectes de recerca que el Memorial Democràtic té engegades a comarques com el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Vall d’Aran, la Noguera i el Segrià.

Gemma Aguilera

Document  (pdf 2.93MB)
Articles, escrits,...
Carta publicada el 8 de marc de 2011. El punt/Diari de Girona.

Estimat pare meu.

Avui 8 de març, fa 72 anys que et van afusellar a les tàpies del cementiri de Girona. La meva tristesa és igual avui que ahir. Aquest dolor, aquesta impotència, aquesta falta de reconeixement, aquesta falta de justícia. Tenies 39 anys, ple de vida i de salut amb fills i una dona que t’estimaven.

Quan vaig al cementiri pare meu, el cor se m’encongeix a dintre el meu cos. Penso aquest és el últim Camí que el meu pare va fer, i les llàgrimes seguen els meus ulls. Quina tristesa, quina angoixa! Volia recollir les teves restes pare meu, enterrar-te al costat de la teva dona. Volia tenir-te en els meus braços una sola vegada. Però l’alcaldessa de Girona em nega aquest dret i et condemna una vegada més, has de continuar enterrat en aquestes fosses franquistes, humiliat avui com ahir. Algunes persones han tingut el dret de retirar els seus estimats familiars. A mi pare meu, em neguen aquest dret. Aquell 8 de març de 1939, la meva mare, la teva muller va anar al cementiri de Girona i va veure la teva pobre sepultura. Ella sabia que eres allà. Cosa que nega la Sra. Pagans, alcaldessa de Girona. Em nega aquest dret, em diu que no saben on estàs enterrat. Del teu costat han tret en Carles Rahola. Penso que la persecució franquista encara dura. Una vegada més em sento humiliada, la pena, l’injustícia tenalla el meu cor.
Pare t’estimo, no t’oblido, ests a dintre el meu cor. Continuaré lluitant per tu i els teus companys. Volem justícia, no venjança, tancar ferides.

Aïda Lorenzo
Presidenta de l’Associació de
Familiars de Represaliats pel Franquisme.



Document  (jpg 24.39KB)
Articles, escrits,...
Una altra vida oblidada ser dona i ser antifranquista va ser un crim amb majúscules a la repressió de Franco

El Punt, el 19.07.06.

Document  (pdf 838.48KB)
Articles, escrits,...
A la llum, les grans oblidades.
Document  (pdf 1.31MB)
Articles, escrits,...
L'exèrcit que no va poder ser.

El punt, 02.03.08.

Document  (pdf 1.65MB)
Articles, escrits,...
La història d'uns homes valerosos i lluitadors.

Empordà, el 01.04.08.

Document  (pdf 768.41KB)
164 Registres trobats.
Pàgina  1 | 2 | 3 | 4 | 5 | >
Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres