Saltar a continguts

Ass. Familiars de Represaliats pel Franquisme

Navegació

 
 

Menú principal

Notícies

09/03/2011
1r afusellament franquista de les comarques de Girona
Imatge de complement


Avui 8 de març de 2011, L’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme vol retre un acte de memòria i homenatge als 10 primers afusellats de les fosses franquistes del cementiri de Girona, lluitadors per la llibertat, morts per la dictadura de Franco.
La matinada del dia 8 de març de 1939, fa 72 anys que eren assassinats Juan Lorenzo Alcalde, Francesc Giménez Gutiérrez, Josep Díaz-Guerra Calabuig, Jacint Grau Batlle, Lúcia Vila Corominola, Miquel Batet Sau, Josep Masmitjà Guinó, Daniel Puig Font, Jaume Costa Costa, Agustí Armengol Mateu.
Van ser condemnats a mort per un consell de Guerra sumaríssim sense cap garantia exigible en tot procés. El franquisme va instrumentar la repressió política en base als consells de guerra sumaríssims que no tenien altra legitimació que el ban de guerra dels sublevats del 28 de juliol del 1936. Que van seguir fent durant tota la dictadura.
Retem homenatge a aquestes persones i denunciem el fet que l’Estat Espanyol encara avui no ha anul•lat aquells processos i en defuig la responsabilitat. En fer la llei de la memòria es va refusar incloure la declaració de nul•litat dels processos, tal com ha remarcat el tribunal Militar Tercer de Catalunya en una recent resolució, per una raó tant paradoxal com insultant com que no es volia atemptar contra el principi de seguretat jurídica. En quedar exclosa aquesta declaració per llei, sistemàticament es va oposar a admetre a tràmit qualsevol petició de revisió dels processos que es van plantejar al tribunal Suprem. El fet més execrable va ser quan el Govern de la Generalitat va demanar la revisió del procés del President Companys, la fiscalia s’hi va oposar amb l’argument que la llei va declarar il•legítims aquells procediments, quan la llei no va voler anul•lar-los i els partits que van aprovar-la s’hi van oposar. Un argument contraria tot principi jurídic que no vol cercar altra cosa que no és afrontar el cost humà i la inmensa injustícia de la repressió per mitjans judicials del franquisme.
Aquesta situació tant absurda, no indigna tant per la negativa de la declaració si no perquè és una mostra de menyspreu envers aquelles víctimes, en considerar que no és important ni que l’estat s’ha d’amoïnar pels seus casos. estem parlant de Companys, Peiró, Rahola, Lorenzo, Latorre, Carrasco i Formiguera, Puig Antich, Txiqui, Granados, Delgado, Baena i tants milers que van ser assassinats en un acte criminal amb vestit de justícia. Com poden ser oblidats aquells crims i no considerar que és una qüestió d’estat proclamar de manera solemne la nul•litat plena d’aquells processos.
Retem homenatge a tots els que com ells van ser condemnats a mort pel franquisme que va cometre amb això crims contra la humanitat. denunciem la manca de sensibilitat de justícia i de democràcia mostrada per les institucions de l’estat que mostren la debilitat i la manca de qualitat creixent de la democràcia a l’Estat espanyol i exigim que l’estat Espanyol assumeixi el seu deure i responsabilitat envers les víctimes dels consells.